Millors pel·lícules del 2014. Nº 2: Boyhood (Richard Linklater)

2. BOYHOOD (RICHARD LINKLATER)

El segon millor film del 2014 per Ville à Dômat és molt probablement una de les pel·lícules sobre les que més s’ha parlat durant l’any passat, Boyhood de Richard Linklater. Tot i que en un principi la nova cinta de Linklater va cridar l’atenció pel fet d’haver estat rodada al llarg de 12 anys, del 2002 al 2013, ben aviat Boyhood es va convertir per mèrits propis en una de les pel·lícules favorites de la crítica d’aquest 2014. i és molt probable que acabi la temporada de premis ja encetada com a màxima guanyadora.

Boyhood ens explica doncs, la història de Mason (Ellan Coltrane) des dels sis anys fins dotze anys després. Una mica més d’una dècada poblada canvis en la seva vida: mudances, bodes, diferents escoles, amics, primers amors i desamors… La cinta és un viatge íntim en la vida d’un noi jove que veu com tot al seu voltant va canviant a mesura que creix, i veiem com intenta adaptar-se a cada moment. Una pel·lícual única d’un director imprescindible.

Linklater arriba a l’Olimp

Richard Linklater, el director de la trilogia Before (Sunrise, Sunset i Midnight), protagonitzada per Julie Delpy i Ethan Hawke torna amb la seva nova pel·lícula, Boyhood, un film que es va presentar a Sundance i que posteriorment va triomfar al Festival de Berlín, emportant-se el director el premi a Millor Director, i que ara s’estrena als Estats Units, on s’ha convertit en un dels films més ben considerats per la crítica no tan sols d’aquest any, sinó de tota la història (a la pàgina web de Metacritic té ni més ni menys que una mitja de 99).

La pel·lícula va cridar l’atenció de tot el món al saber-se que havia estat rodada durant 12 anys, on Linklater ha captat amb la càmera el creixement del jove actor Ellar Coltrane, des dels sis anys fins a la maduresa, explicant la història de Mason, un nen que durant una mica més d’una dècada viu canvis, mudances i controvèrsies, bodes, diverses escoles, diferents amics, primers amors, primeres desil·lusions, moments de por, de felicitat… i una constant barreja de trencament i sorpresa.

Boyhood no només sembla la millor pel·lícula del director fins ara (aquí no s’estrenarà fins al setembre), sinó que de de terres americanes (i també des de crítics europeus) el missatge que sona més i amb més força és el de obra mestra, una pel·lícula meravellosa que exalta allò ordinari i comú, però que no es pot definir amb cap d’aquests dos adjectius. Boyhood és una epopeia sobre allò quotidià, un film bell i superb, que corrobora a Linklater com un dels grans cineastes actuals. És una pel·lícula sobre la vida.