Maybe things have changed so much that subversion lies in sweetness. In these times of trap, explicit lyrics and other evidence, where does silly pop stand? Well, it stands exactly where Cariño, the trio from Madrid, has left it: the right dose of naivety, lightness and optimism with a wide awake consciousness, sharpened claws and genius moments like when they bring to their own terrain the urban music new anthem Llorando en la limo by C. Tangana. “God bless silly pop, God bless Family (the Spanish band)”, they sing in this viral version that has put Cariño in the limelight with their album Movidas: a debut compilation of freshest, sweet and poisoned songs that bring back hope to the nonbelievers.
La tercera i última jornada del Sónar de Dia 2017 proposa una festa de ritmes variats protagonitzats per Thundercat, mà dreta de Flying Lotus i col·laborador de Kendrick Lamar, amb el seu discurs carregat d’esperit funk, que presentarà el seu últim disc ‘Drunk’; el pop electrònic i preciosista de Sohn; Joe Goddard, fundador i ànima de Hot Chip al costat d’Alexis Taylor, excel·lent DJ i productor que presentarà el seu nou àlbum en solitari, ‘Electric Lines’, que combina synth pop i house hedonista amb tocs de funk; l’innovador xou tecnològic i audiovisual del productor nord-americà Nosaj Thing amb el japonès Daito Manabe; el compositor Nico Muhly, que visitarà el festival dins el showcase del segell islandès Bedroom Community per celebrar el seu 10è aniversari o les estrelles i ídols de masses estatals C.Tangana i Dellafuente amb Maka.
Mykki Blanco, an MC from New York and one of those responsible for changing the face of the current American hip-hop scene, headlines this triple bill along with the collective Agorazein, from Madrid, which is one of Spain’s top hip hop acts, and made up of Fabianni, I-Ace, Jerv.agz, Sticky M.A. and C. Tangana. Rounding out the night is Spanish DJ Alizzz with his mix of futuristic R&B, indie and dance music. Today at Razzmatazz.
A la jornada de divendres del Primavera Sound hi ha un nom que destaca per sobre la resta. Si més no pel temps que fa que no passen per Barcelona, i és que Radiohead no ens visiten desde 2008. En aquest temps, el quintet liderat per Thom Yorke s’ha consolidat com un dels pocs noms capaços d’atraure un públic massiu i, al mateix temps, mantenir a ratlla qualsevol tipus de concessió, adoptant elements de l’electrònica, el jazz i fins i tot el dubstep. De la resta del cartell de divendres el formen altres grans noms dels quals desetaquen Miles Kane i Alex Turner (Arctic Monkeys), que tornen a aparcar temporalment els seus projectes principals per recuperar The Last Shadow Puppets, barreja de pop psicodèlic, folk luxós en la línia d’Scott Walker i referències a l’spaguetti western; el pop somiador i captivador de Beach House, duo de Baltimore format per Victoria Legrand i Alex Scally, que tornen per hipnotitzar-nos amb els seus dos últims discos, publicats el 2015, ‘Depression cherry’ i ‘Thank your lucky stars’; les llegendes de l’indie nord-americà Dinosaur Jr., amb J. Mascis al capdavant, que després de celebrar el 2015 el trentè aniversari del seu furiós i atronador debut amb una marató de sis concerts a Nova York segueixen sense intenció de jubilar-se; el retorn dels australians The Avalanches, que l’any 2000 van publicar el seu recordat debut, ‘Since I left you’, una obra d’artesania sonora construïda a partir de més de 3.000 samples; les mutacions sonores de la banda de Baltimore Animal Collective; l’orquestra ambulant de Zach Condon i els seus Beirut, que tornen a mesclar el folk i els sons tradicionals al seu disc ‘No no no’ (2015);Cabaret Voltaire, considerada una de les bandes més influents i respectades de l’escena britànica, que tornen després de dues dècades allunyats dels escenaris, amb el seu pop fosc i la seva electrònica experimental; el hip-hop reposat, reflexiu i amb vista al soul del raper de Los Angeles Jay Rock; la intensitat lírica, màgia melòdica i pop perfecte de l’australià Robert Forster (The Go-Betweens) o l’exploració del minimalisme experimental de Kiasmos, projecte a quatre a mans entre Ólafur Arnalds i Janus Rasmussen.
Entre tants noms internacionals, juguen a casa el pop dels barcelonins Inspira i Big Summer; el madrileny C. Tangana, un dels principals renovadors de l’escena del rap a Espanya; la psicodèlia tranquil·la dels madrilenys Baywaves; el hardcorde i screamo dels cordovesos Viva Belgrado o el punk-pop garatger dels gironins Aliment.
L’MC madrileny, conegut en els seus primers passos com a Crema i sorgit del col·lectiu i segell Agorazein, va començar a cridar l’atenció amb el seu debut homònim, però va ser amb ‘LO▼E’S’ (2012) que va consolidar-se en un terreny propi a base de lluminositat jazz-funk i connexions amb gèneres paral·lels com el pop alternatiu i l’electrònica. El seu últim llançament és ’10/15′ (2015), mixtape de cinc temes tots ells construïts sobre bases del popular artista nord-americà Drake. Avui a la sala Razmatazz i demà a La2 amb les entrades esgotades.
Radio Magazine about Barcelona's indie and alternative music & culture scene. Live broadcast every Thursday from 10.00PM to 11.00PM and Saturdays from 1.00PM t0 2.00PM at Barcelona FM 100.5
Ville à Dômat 