Tag Archives: Còmics

Ville à Còmic: Notícies del Còmic

Ville à Còmic - NotíciesBenvolguts i benvolgudes amants del còmic. Avui us farem cinc cèntims de les noticies del còmic més rellevants i interessants. Començarem amb una noticia tràgica: Una de les Tortugues Ninja ha mort. Estem parlant de Donatello, que ha estat assassinat d’un cop de martell a la seva closca pel malvat Rocoso, que estava acompanyat del seu incansable company en Bebop. Si recordeu eren aquells dos villans mítics que un tenia forma de porc senglar i l’altre de rinoceront. I així us hem explicat, els guionistes encara no han donat cap raó per la qual hagin volgut assassinar a Donatello (intuïm, però que es tractarà d’alguna tàctica marquetiniana per tal que els medis hi parlin, tal i com estem fent ara). Us seguirem informant, si en el següent número Donatello es lliure de la seva mort o bé, es troba en el cel de les tortugues.

Seguim amb més noticies, i ara Ville à Còmic - Notíciesanem al món de Marvel, que aquest passat 14 de març han presentat la nova portada de Star Wars: La força desperta. Aquest còmic vindrà a ser la continuació de l’episodi 6 ‘El retorn del Jedi’. En la portada podem observar els mítics personatges de Luke, la princesa Leia, Han Solo, els dos droides,  Chewbacca, el capità Lando i diversos ewoks al voltant amb els mateixos rostres i estètiques que lluïen al final de l’últim episodi. Qui sap? Es possible que el principi d’aquesta nova saga sigui exactament el final de la sisena.

Passem ara al mon de DC Còmics, i es que han cancel·lat la portada del còmic Batgirl nº 41. La polèmica rau a partir de certs grups de premsa com el Washintong Post i The Guardian que cataloguen aquesta portada d’un Ville à Còmic - Notíciescontingut masclista i violent. Qui ha decidit cancel·lar aquesta portada ha estat el mateix il·lustrador Rafael Alburquerque que s’ha excusat dient que volia fer referencia a les mítiques portades del Joker als anys vuitanta.

Si voleu saber la nostre opinió, nosaltres no trobem que s’hagi de cancel·lar , i tot des d’un punt de vista purament artístic, doncs som conscients que els còmics formen part de la ficció i els lectors volen viure aquesta ficció rodejada d’aventures, acció i per que no, en certs moments violència. En la portada podem veure com en Joker te agafada a la Batgirl, en una mà te la pistola i en l’altre utilitza la seva mà en forma de pistola mentre apunta a la Batgirl que li ha dibuixat a la seva cara el somriure del Joker.

Advertisements

Ville à Còmic: MotociclismoGP 2014

Benvolguts/des amants del còmic, avui us parlarem del còmic de MotociclismoGP 2014, que es va treure el passat desembre als quioscs. Aquest còmic ha estat creat principalment pel dibuixant Jorge Santamaría i treta per la mítica i famosa revista de Motociclismo, la distribuïdora és Motorpress Ibérica. Trobem que aquest còmic és essencial per a tots els amants tant del dibuix com de les motos. I ens referim al dibuix, per les següents raons: tot el còmic és en color, amb un format literal i artístic brutal. Destaca pel seu detallisme, les seves profunditats i els seus jocs d’ombres.

Recull el resum de la temporada 2014 de la MotoGP. On podem veure tots els millors moments de les tres competicions de motos. Es té molt en compte la historia de tota la MotoGP, on es fa referencia a molts magnífics pilots d’altres èpoques. Inclòs alguns d’ells surten durant el relat.  Juguen molt bé amb els factors socials, com els xavals d’avui en dia al·lucinen amb els pilots i com els pares han de callar ja que ells tampoc han vist mai res com això. Una mica com va passar amb el barça tri-campió de l’any 2009.

Utilitzen un guió i uns tecnicismes molt encertats dins el món de les motos. Al final del còmic podem apreciar varies infografies d’un disseny espectacular i molt visual, on podem veure les il·lustracions de tots els circuits de MotoGP i les dades més rellevants dels pilots campions durant la temporada 2014.

Ville à Còmic: Maus

Benvolguts i benvolgudes amants del còmic, avui us parlarem d’un còmic que en el seu temps i encara avui dia, és un dels còmics més transgressors del moment. Us estem parlant de Maus. Per aquells qui no coneixeu aquest magnífic relat, Maus tracta de la biografia de Vladek Spiegelman, un jueu que va sobreviure el holocaust nazi; i és escrita pel seu fill, que també surt al còmic. La obra es va publicar inicialment en dues parts: La primera, l’any 1986 “Mi padre sangra historia” i la segona l’any 1991 “Y aquí comienzan mis problemas”. Aquest còmic va rebre el premi Pulitzer l’any 1992, entre altres premis. Maus ha estat l’únic còmic que ha guanyat un premi Pulitzer en tota la història.

I perquè aquest còmic és tan transgressor? Doncs bé, començarem dient que aquest relat parteix de tres histories en temps diferents. La primera es contextualitza abans de la segona guerra mundial, en ella observem com el protagonista coneix i s’enamora de la seva dona. La segona història rau ja enmig de l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’holocaust. Finalment, la última tracta de com el seu fill entrevista al protagonista, vora els anys 80. Totes tres histories apareixen barrejades dins el relat i és una meravella veure com de bé s’intercalen i es relacionen entre elles.


Un altre aspecte que fa que aquesta història sigui tan original, és la metàfora dels animals antropomorfes. Podrem observar com els ratolins fan de jueus, els gats d’alemanys, els porcs fan de polonesos, les granotes de francesos, els gossos dels Estats Units i els peixos d’anglesos. Un altre fet curiós és veure quan un jueu fingeix ser polonès, és quan llavors els veurem com a rates que porten una mascareta de porc.


Un altre recurs que fa d’aquest còmic una autèntica obra d’art, a part del seu argument, és el llenguatge que utilitza Vladek (el protagonista). Ja que, en el moment que la historia transcorre als EUA observem com Vladek s’expressa d’una forma que no s’entén gaire de cara al lector, cosa que quan els fets transcorren a Europa el llenguatge és molt més comprensible. Això ve degut a la impotència que el pare tenia al no parlar bé l’anglès als EUA.

Aquest còmic va tenir tant d’èxit, que el propi creador s’ha qüestionat si fer negoci amb el genocidi jueu hagi estat del tot ètic. De fet, en el segon capítol, és dibuixa a ell mateix damunt d’un grapat de cadàvers jueus, on comenta l’èxit de la seva obra mentre examina les nombroses propostes que li arriben per fer pel·lícules o merxandising de Maus.

Del que estem segurs, és que Maus és i serà un dels millors còmics de tota la història. I pels qui encara no us l’heu llegit, ville à còmic ús el recomana sense cap mena de dubte.

Ville à Còmic: DC Comics

Benvolguts/des viladomatians i amants del còmic, com cada dilluns us portem tota la actualitat del món del còmic. I aprofitant que el passat programa us vàrem parlar del món de Marvel, avui ens tocarà parlar de la DC Comics

Després de moltes setmanes de especulacions, la DC Còmics ha fet oficial que detindran tota la seva línia editorial de superherois els pròxims mesos d’abril i maig del 2015, tot això per donar peu a un nou esdeveniment que tindrà nou setmanes de duració, aquest esdeveniment l’han anomenat Convergence. En ell, podrem veure les aparicions de nous superherois trets del denominat “Los Nuevos 52” que la DC ja porta des de l’any 2011, a més també s’anunciaran nous projectes que encara estan per detallar. Curiosament aquestes dates coincideixen amb la fase final del trasllat de la DC Comics per anar-se’n de Nova York cap a California. 

La DC Còmics i la Warner no es volen quedar enrere de Marvel, és per això que han anunciat que, a partir d’ara fins al 2020, produiran fins a 10 pel·lícules dedicades cadascuna a un superheroi de la famosa lliga de la justícia (Aquaman, Batman, Linterna Verde, Flash, Superman…) També han anunciat que a l’últim film sortiran tots els personatges de la lliga de la justícia dividits en dos equips. On estem segurs que podrem veure una de les batalles més èpiques dins el món dels còmics. 

Ja teniu a la venta el nou còmic de Batman: Detectiu nº 3, on podrem veure la continuació d’aquesta saga amb un protagonista de lo més detectivesc sense oblidar mai tota la acció que comporta el nom de Batman, a més hi haurà una gran presencia de personatges clàssics d’aquest gran univers. Seguint amb Batman, caldria destacar una noticia d’última hora, doncs la DC Comics ha anunciat avui que la presidenta de Xile: Michelle Bachelet tindrà el seu propi personatge a la pel·lícula tant esperada de Batman v.s. Superman, que no la podrem veure fins el 2016. Doncs bé, la encarregada de personificar a la presidenta no serà ella, sinó que serà l‘actriu Meighan Gerachis.

Ville à Còmic: "Les Tortugues Ninja"

Des de la Paramount Pictures ens arriba una pel·lícula digne de convertir-se en blockbuster, és ni més ni menys que el nou film de “Les Tortugues Ninja”. Amb un pressupost de 125 milions de dòlars, han volgut transformar tota la essència que recullen els seus còmics i les seves series en aquest film que, segons molts crítics i mitjans internacionals, ja la qualifiquen com una de les millors d’aquest any.

A continuació farem cinc cèntims de la seva historia i aprofitant us explicarem alguna que altra curiositat. Les “Tortugues Ninja” neixen el maig de l’any 1984, generalment se les reconeix per les seves sigles de TMNT que ve a significar Teenage Mutant Ninja Turtles, traduït a la nostre llengua seria com dir “Tortugues adolescents mutants i ninjes”, els seus creadors son Kevin Eastman i Peter Laird. Cada una de les tortugues porten el nom dels artistes més reconeguts de la època del renaixement italià; Leonardo per a Leonardo da Vinci, Raphael per a Rafael Sanzio, Michelangelo per a Miguel Angel Buonarroti, Donatello per a Donato di Niccolò di Betto Bardi i inclòs el seu mestre Splinter fa referencia a un pintor italià del segle XV anomenat Giovanni di Ser Giovanni

La seva editorial va ser Mirage Studios fins l’any 2009, quan Nickelodeon va comprar els drets, i no va ser fins aquest any, quan Nickelodeon va voler associar-se amb la Paramount Pictures amb el propòsit de realitzar aquesta magnifica pel·lícula.Una altra curiositat va ser que al Regne Unit, van utilitzar varies mesures de censura a l’hora d’emetre la sèrie. Per una banda, van canviar el terme “ninja” per a heroi, ja que aquesta paraula els hi semblava massa provocativa per les ments dels seus petits anglesos d’aquell moment. I no només van voler carregar- se el títol i tot el que això li comporta, sinó que van eliminar l’arma que utilitzava el Michelangelo, els Nunchaku (que son dos troncs de fusta agafats per una cadena de ferro) i els van canviar per tonfas (que venen a ser un pal de fusta d’uns 50 cm agafat per un pal de fusta més petit que té la funció de mànec). Per aquest motiu es van emetre aquests episodis manipulats per gran part del territori europeu, inclòs al nostre.

Això és tot estimats oients, recordar-vos que aquest film ja el podeu anar a veure als cinemes i també recordar-vos que el divendres 31 d’octubre comença el vintè saló del manga.

Ville à Còmics: Dragon Ball

Dragon Ball és un manga escrit i il·lustrat per Akira Toriyama, publicat originalment en la revista setmanal Shō nen Jumpentre l’any 1984 i fins el 1995. A Espanya va ser publicat per l’editorial de Planeta DeAgostini per primera vegada el maig del 1992 fins el 1996, convertint-se així en un dels primers països occidentals en donar a conèixer el manga fora del Japó.
 
Toriyama es va inspirar en la novel·la xinesa “Viatge a l’Oest” a l’hora de crear Dragon Ball. Durant aquest temps el dissenyador era un fanàtic de les pel·lícules de Jackie Chan, i especialment de “Drunken Master”, la qual cosa li va inspirar a dibuixar un manga sobre el kung fu. En el seu primer intent va fer Dragon Boy, un jove noi que ha de protegir a la princesa del país, basada també en la història del “Rey mico”.
Akira decideix ambientar el seu relat d’una manera diferent a l’anterior. És per això que va començar a inspirar-se en base a la cultura xinesa. Els 42 volums es van adaptar en dues sèries d’anime produïdes per Toei Animation: Dragon Ball i Dragon Ball Z, les quals van ser transmeses a Japó des del 1986 fins el 1996.
 
Toei continuà més enllà dels esdeveniments presentats en el manga: *Dragon Ball GT. Finalment, Toei va transmetre una versió remasterizada de Dragon Ball Z sota el nom de Dragon Ball Kai, des de l’any 2009 fins a 2011, on la majoria del material de la versió original que no apareix en el manga va ser eliminat. Akira únicament va participar en el disseny del títol de Dragon Ball GT. Es negava a continuar amb la trama.
 
 
A través d’estudis Tramontana, al 1989 doblen els 26 primers episodis de l’anime en català. L’any 1990 arriba a les televisions catalanes. La sèrie es va anar emetent poc a poc, mentre que es produí un èxit desmesurat per la nostre cultura catalana.
La trama segueix les aventures de Son Gokū des de la seva infància fins a la seva edat adulta, en la que es sotmet a entrenaments d’arts marcials i explora el món en la recerca de set objectes llegendaris coneguts com les boles del drac. Les quals concedeixen qualsevol desig al seu portador per mitjà d’un gran drac anomenat Shenrong. Al llarg de la seva travessia, Gokū fa diversos amics que l’ acompanyaran al llarg de la història i s’enfrontaran contra una àmplia varietat de malvats, com l’ exercit de la Cinta Vermella, en Tao Pai Pai, en Satanas Cor Petit, entre d’altres.
 
Al principi la història no es va separar molt del clàssic. Mentre que l’autor tenia pensat acabar un cop s’ajuntessin les boles de drac. Més en endavant, l’argument va anar allunyant-se de l’original xinès, incloent cada vegada enemics més forts, donant pas així a les sagues de Bola de drac Z, amb els malèfics guerrers de l’ espai com ara en Freezer, en Cel·lula i en Buu.
En la seva essència, Dragon Ball manté la dogmàtica principal de la Weekly Shō nen Jump sobre «l’amistat, l’esforç i la victòria». La sèrie també mostra la idea que la gent pot superar-se i aconseguir els seus objectius, sempre que ho facin de manera constant.
 

Ville à Còmic: Manga

Benvinguts de nou al nou apartat del Ville à Còmic. Avui us parlarem del famós món del Manga. Podrem veure quins son els seus trets més característics i, sobretot, veurem perquè aquest univers és tant influent. A continuació, us oferim unes sèrie de característiques que ajuden a diferenciar el Manga del còmic occidental:
  • Realisme dels personatges (Efecte Màscara)
La combinació entre el realisme dels personatges i la caricaturització de certs detalls seus. Són molt exagerats en quant a posicions i la seva estructura anatòmica.
  • Caricaturització
Exageració o disminució de certs trets (com els ulls, el nas o el cabell) per transmetre allò que li correspon.
  • Ulls grans: comuniquen la ànima d’aquell personatge.
  • Detalls de la obra: planificació i accions del personatge.

  • Tècniques del dibuix:
Tenen un acabat més fi en quant a les tintes, colors, traços… D’aquesta manera optimitzen el seu temps per la elaboració d’un còmic.
  • Blanc i Negre: per optimitzar més el treball (un còmic per setmana)
  • Diàlegs més curts i senzills: el Manga prefereix narrar en base a les imatges més que en diàlegs llargs i profunds (de missatges). Fan un ús bastant freqüent de les onomatopeies per intensificar les sensacions dels personatges, ambientar al lector…
  • Línies cinètiques: línies que ajuden a facilitar el moviment de cada acció. Aquestes línies poden arribar a substituir el fons de l’enquadrament.
  • Format del còmic: és un format més de butxaca, més fàcil de portar a mà.
  • Forma de llegir: de dreta a esquerra. Igual que la escriptura tradicional japonesa.

  • Temàtica variada:
Podem observar a molts còmics Manga com combinen el seu entorn “imaginari” amb molts factors de la cultura japonesa. Com ara, la seva gastronomia, les arts marcials, les ideologies, un comportament disciplinari…
  • Layout
És la planificació de les pàgines del còmic. Podem observar una gran diversificació dels formats per cada vinyeta. Podem observar diferents formes en funció del que es vulgui expressar. Els formats poden ser en vertical, horitzontal, encadenats…
  • Ritme Narratiu
Utilitzen un enriquiment gràfic en base a les accions, és a dir, que per descriure una situació utilitzaran moltes vinyetes per contextualitzar o emfatitzar més al lector.
  • Exemple: un cop de puny pot durar una, dues o més pàgines. Utilitzen diferents plans (com els ulls, la posició dels peus, les mans…), diferents punts de vista (els espectadors, la víctima, el mateix protagonista…) i les seves conseqüències (com rep el cop, com cau, fum, punts de càmera diferents)
  • Psicologia del personatge
  • Els Manga aconsegueixen una profunditat psicològica de molts personatges. Es pot veure, a varis Manga, un canvi anímic i físic per part del personatge. Podem observar com creix de nen a adolescent, i d’adolescent a adult.
  • L’exemple més clar, el podem veure a Bola de Drac, com en Goku fa canvi de nen a adolescent. I a Bola de Drac Z, veiem un canvi d’adolescent a adult. De la mateixa manera que trobem un canvi físic, hi ha un aprenentatge emocional on el protagonista ho transmet en base a les seves accions i la seva personalitat.
  • Diferencia entre Manga i Anime
El Manga és per el format còmic i l’Anime s’utilitza per les pel·lícules d’animació. Normalment, els Animes d’avui dia surten dels còmics Manga, tot i que hi hagi casos que no.
  • Portals per mirar còmics: