Tag Archives: Dansa

In Situ

Del 18 al 20 de desembre tindrà lloc la 3a edició IN SITU – Mostra de dansa contemporània al Claustre Santa Mònica, de l’Arts Santa Mònica de Barcelona. Amb la nova edició IN SITU amplia dies i propostes per apropar la dansa emergent al públic Barceloní. En aquesta 3a edició IN SITU mostrarà una selecció de 6 peces de creadors independents (emergents) que estan desenvolupant un llenguatge artístic propi, amb la voluntat de donar suport a aquest sector creant una mostra on aquest col·lectiu pugui exhibir el seu treball. 


A més, la mostra compaginarà actuacions i debats, un format pensat per dotar de cert dinamisme la mostra i al mateix temps crear els ambients necessaris per generar un debat entre espectadors i artistes. La tercera edició IN SITU està organitzada a partir de tres eixos principals: 

· 18 de desembre, El cos com a medi, amb les peces de Quim Bigas APPRAISERS i la d’Amaranta Velarde Hacia una estética de la buena voluntad. 

· 19 de desembre, Explorant els límits del gènere escènic, format per la peça de Diana Gadish Lucy Live i la de María García Vera Micrología Segunda: El descenso de Facunda Volupta. 

· Finalment el dissabte 20 de desembre tindrà lloc el tercer i últim eix anomenat Friccions entre el moviment i el llenguatge amb les peces de Laila Tafur Susobra i Joâo Limaamb Morder la lengua.
Advertisements

La força de la dansa d’arrel de Christian Rizzo

Després d’assistir a una petita representació de diferents homes ballant una dansa folklòrica a Istambul, Rizzo es va sentir profundament emocionat. Ell es pregunta: “ha estat la seva dansa o el buit que han deixat en desaparèixer el que m’ha trasbalsat? Aquesta sensació m’acompanya des d’aleshores”.

D’après une histoire vraie el coreògraf rememora l’emoció viscuda i la trasllada a l’escena amb vuit ballarins i dues bateries, imaginant un ball que sorgeix de les seves arrels folklòriques (concretament masculines i mediterrànies) per cercar una dansa col·lectiva sense signes d’identitat, sense la pertinença a un territori o a cap grup determinat. La música de les dues bateries es desenvolupa entre ritmes tribals i sonoritats de rock psicodèlic.

Christian Rizzo funda lʼassociation fragile l’any 1996 i presenta performances, objectes que dansen i obres coreogràfiques que alterna amb altres projectes o encàrrecs dels àmbits de la moda i les arts plàstiques. Des d’aleshores ha realitzat més de trenta produccions. Rizzo també imparteix classes regularment en escoles dʼart de França i d’altres països, així com en institucions dedicades a la dansa contemporània.

L’any 2013 crea D’après une histoire vraie per al Festival dʼAvinyó, on obté un gran èxit, i De quoi tenir jusqu’à l’ombre, una obra de la companyia LʼOiseau-Mouche (Roubaix). Al novembre del 2013 dirigeix Aïloviou, je l’écris comme je le prononce, de Didier Galas, per a la companyia Ensemble Lidonnes (creació per al festival Mettre en Scène 2013 de Rennes). Christian Rizzo ha estat guardonat amb el premi de coreografia de la SACD (Societat d’Autors i Compositors Dramàtics de França) 2013. L’any 2014 el coreògraf i Caty Olive creen especialment per al Ballet Nacional de Marsella la instal·lació vivent Ou pasDel 31 d’octubre fins el 2 de novembre al Mercat de les Flors.