Tag Archives: els 11

Millors Films: Nº 1. THE HUNT (JAGTEN) (THOMAS VINTERBERG)

El cinema danès ha estat molt actiu aquest any, i com a mostra, el nostre top, on tres films del país en qüestió han aconseguit posicions destacades. En el cas de The Hunt (Jagten, en versió original, La Caça en català), la darrera pel·lícula del co-creador del moviment Dogma 95, Thomas Vinterberg (juntament amb Lars von Trier, al qual ja vam veure en aquesta llista amb Nymphomaniac Vol. 1) ha aconseguit un punt d’inflexió en la seva carrera cinematogràfica. La cinta, protagonitzada per un excepcional Mads Mikkelsen, narra la història d’un recent divorciat que poc a poc va reconstruint la seva vida, fins que un dia, un comentari fora de lloc, una revelació maquiavèl·lica, una afirmació estúpida… un detall, en definitiva, li canvia la vida per sempre, obligant al protagonista a defensar-se d’aquells que fins dies abans havia considerat els seus amics i germans.


La pel·lícula és, en poques paraules, un del films més colpidors i durs del darrers anys (atenció a certa escena que es desenvolupa en una església, una de les millors escenes de l’any), un film que va tenir la mala sort d’enfrontar-se en els diversos festivals i premis a que optava amb la darrera obra de Haneke, Amour, més reconeguda per la crítica especialitzada. Això no va evitar però, que Mikkelsen obtingués el premi al Millor Actor a Cannes a l’edició de l’any passat. Enguany, el film s’ha estrenat internacionalment, i està nominat a la majoria de les seccions de pel·lícules de parla no anglesa o estrangeres de la majoria de premis reconeguts mundialment, com poden ser els Satellite, els Spirit, els Globus d’Or o els BAFTA. Així, des de Ville à Dômat volem destacar aquest film, La Caça, per sobre de qualsevol altra estrena d’aquest 2013, concedint-li en conseqüència el títol de Millor Film de l’Any 2013, un premi que esperem, se sumi a la resta de guardons que ha d’obtenir aquesta gran obra.

Millors Cançons: Nº 1. DAFT PUNK "Get Lucky"

Sí, Get Lucky ha estat la cançó més escoltada de l’any. Anéssim on anéssim, sentíem aquesta enganxadissa cançó, però la veritat sigui dita, hem de reconèixer que és tot un “atzucac”. Només sentir la veu d’en Pharrell Williams ens venen ganes de cantar, de ballar, de passar-nos-ho bé i, a més, no ens cansem mai d’escoltar-la. Una cançó que marcarà una època, una cançó que ja ha esdevingut un clàssic. Daft Punk ha recuperat el so disco dels 70 (la presència de Nile Rodgers exlíder dels Chic) i l’ha fusionat perfectament amb el seu so robòtic. Impecable.

Millors Sèries: Nº 1. BREAKING BAD (AMC)

Breaking Bad ha estat una sèrie que a través del boca a orella despertà una expectació inesperada en un principi. Una sèrie que ha acabat esdevenint tot un fenomen social. Començà amb una primera temporada de només set episodis on ja apuntava tot el que després ha mostrat. Walter White, un home normal i bo, comença a fer les coses malament per sentir-se viu després d’haver-se assabentat que té un càncer. A partir d’aquí un lent descens cap a l’infern a través de 62 fascinants capítols. Vince Gilligan ha creat una obra mestra en tots els sentits: gran elaboració de personatges complexos; un destacat simbolisme; una muntanya russa d’emocions amb un alt nivell de tensió, la perfecta inclusió de flashforwars i flashbacks i tantes coses més. Senyors i senyores, aquest cop sí, això s’ha acabat. Fins sempre White, fins sempre Heisenberg.





Millors Discs: Nº 1. FOALS "Holy Fire"

Holy Fire, el tercer disc dels britànics Foals confirma absolutament l’ambició d’aquesta banda per la constant recerca de la polifonia. Inhaler i Providence explosionen contundents sons propers a un rock vigorós, My number és tot un “atzucac” ensucrat de funk; Moon i Stepson pop íntim i preciosista; Bad habit, Everytime i Late night més embriagadores i sensuals. Foals que varen comencar fent aquell dance-math-rock amb el seu primer disc Antidotes varen fer un gir de 180º amb el seu soberbi Total Life Forever on flirtejaven ja amb sons més atmosfèrics i ballables i , finalment, amb aquest nou disc han reblat el clau trobant el foc sagrat d’un estil propi indiscutible.

Millors Films: Nº 2. 12 YEARS A SLAVE (STEVE MCQUEEN)

La darrera pel·lícula de Steve McQueen ja va protagonitzar una de les nostres entrades més destacades del més passat, on ressaltàvem algunes de les seves excel·lències i destacàvem el film per sobre de les altres estrenes del mes. Aquella entrada, que podeu consultar prement aquí, ja era un bon avançament del que després es va confirmar amb la extraordinària rebuda que el film va obtenir per part del públic, essent a dia d’avui una de les millors opcions (sinó la millor) de la nostra cartellera.

La pel·lícula, tal i com ja es va dir, narra les vivències de Solomon Northup, un violinista destacat de l’estat de Nova York que és enganyat i dut com a presoner fins al sud dels EUA, on és venut com a esclau a unes plantacions de Louisiana. Així, durant dotze llargs anys, el protagonista viurà tota mena d’abusos i maltractaments per part d’homes blancs que es creien amb el dret natural de considerar a altres homes com a la seva propietat. El film, basat en fets reals que el propi Solomon Northup explicà en unes memòries que escrigué a la segona meitat del s.XIX, es recolza en unes magnifiques interpretacions per part d’actors tan destacats com Benedict Cumberbatch, Paul Dano, Sarah Paulson, Lupita Nyong’o, i especialment, Michael Fassbender i Chiwetel Eijofor, l’antagonista principal i el protagonista respectivament.

El film ja ha guanyat multitud de premis i n’opta a una gran quantitat, destacant set nominacions als Globus d’Or, deu als Satellite, i tretze als Critics Choice. Així, Steve McQueen aconsegueix el reconeixement multitudinari que mereixia des de feia ja uns anys gràcies als extraordinaris treballs de Hunger i Shame, tots dos amb la col·laboració de Michael Fassbender, que pot veure com la gran feina que porta fent des de fa temps es veu recompensada amb un Globus d’Or o un Oscar. Per això encara queda esperar unes setmanes, però el que ja podem dir amb tota certesa és que 12 Years a Slave és un film potent, cru, únic i meravellós (a la seva manera), que ens explica sense embuts una de les pràctiques més horribles que la humanitat ha portat a la pràctica, l’esclavitud, a través de personatges memorables d’aquells que perduren en el record. Un imprescindible que ocupa la segona posició en el nostre llistat dels millors films de l’any 2013, per Ville à Dômat.


Millors Sèries: Nº 2. GAME OF THRONES (HBO)

Estem davant un fenomen televisiu sense precedents paral·lel el del seu bessó literari. Aquesta tercera temporada ha estat grandiosa i hem inclús empatitzat amb el repel·lent Jaime Lannister i al seu periple acompanyat de Brienne o el d’Ayra acompanyada per The Dog que es creuarà amb el guerrer immortal. També hem assistit a l’evolució de John Snow com a personatge i hem conegut més profundament el món salvatge. Daenerys Targaryen es tornà més khaleesi. Moltes altres coses passaren durant aquesta tercera temporada però sobretot la recordarem per l’impacte que ens causà l’episodi nº 9 Les pluges de Castemere. Un episodi que no deixà a ningú indiferent. Game of Thrones és una meravella de sèrie amb un gran repartiment i una excel·lent producció. Un producte cent per cent HBO.


Millors Cançons: Nº 2. FOALS "Late Night"

Foals, la banda liderada per Yannis Philippakis ha elaborat un tercer disc rodó. A Holy Fire hi trobem moltes bones cançons, però Late Night és aquella cançó que s’esmuny, poc a poc, per les escletxes de la nostra oïda fins arribar a seduir les nostres neurones. El seu ritme in crescendo, la seva sensualitat oculta, èpica, emoció, lirisme i intensitat a dojo.