Tag Archives: festival Mil·leni

El so vintage de Kitty, Daisy & Lewis

Els germans Kitty, Daisy i Lewis Durham van sorprendre quan van debutar, a la seva més tendra adolescència, amb un so vintage ancorat a l’època del rock & roll i el rhythm and blues. Una vocació que accentuen amb el seu ‘look’ de prominents tupés i sabates de camussa. Nascuts a Londres, la seva afició per allò retro ve del seu pare, guitarrista i enginyer de so, i de la seva mare, que va ser membre del grup de culte The Raincoats. Tots dos els acompanyen en directe ajudant-los a preservar un so que pivota sobre tres grans influències: Louis Jordan, Louis Prima i Louis Armstrong. Presentaran el seu tercer disc, ‘The third’ (2015), produït per Mick Jones, el que va ser guitarrista de The Clash.  Kitty, Daisy & Lewis avui a la sala Bikini dins del Festival Mil·leni.

Asa al Festival del Mil·leni

Asa és el nom artístic de Bukola Elemide, cantant francesa d’origen nigerià que va començar a destacar a l’escena internacional des del seu primer àlbum, de títol homònim, editat el 2007. Ara ve a presentar les cançons del seu tercer disc ‘Bed of stone’, gravat en estreta col·laboració amb Blair Mackichan, productor britànic que ha treballat per a Lily Allen. El Festival Mil·leni la presenta avui a la sala Apolo.


Les versions vintage de Scott Bradlee & Postmodern Jukebox

El pianista Scott Bradlee s’ha convertit en la sensació del pop més viral després de la creació d’una série de clips per a YouTube en els quals ell i la banda Postmodern Jukebox versionen èxits pop del segle XXI, tots ells amb una varietat d’estils vintage. Han transformat el hit de Miley Cyrus ‘We can’t stop’ en un tema doo wop dels anys 50, ‘Thrift shop’ de Macklemore recorda el jazz dels anys 20, i fins i tot s’han atrevit amb el ‘Get lucky’ de Daft Punk, donant-li un aire de folk irlandès; també Ke$ha y el seu ‘Die young’ es troben dins del seu repertori, al més pur estil country. Aquesta nit a L’Auditori dins del Festival Mil·leni.

Fou una vegada una musa…Marianne Faithfull

Marianne Faithfull celebra el ’50 Anniversary World Tour’ amb les cançons del seu nou álbum i una selecció dels seus millors temes. La gira serveix per a recordar que al 1964, quan només tenia 17 anys es va convertir en estrella amb el seu primer single, ‘As tears go by’, una balada escrita per Keith Richards i Mick Jagger. Amb el cantant dels Rolling Stones, va ser la cara bonica del ‘Swinging London’ del seixanta. Del glamour va passar a la decadència per la seva addicció a les drogues, un infern del que va ressorgir amb ‘Broken English’, que ella mateixa defineix a la seva autobiografia com a una obra mestra que la va ficar de ple a la new wave. Després d’una llarga etapa de rehabilitació es va reinventar amb ‘Strange weather’, com a cantant d’estàndards, blues i cabaret, de la ma del productor Hal Willner. Altres treballs rellevants van ser ‘A secret life’, amb Angelo Badalamenti, i els discos ‘Kissin time’ i ‘Before the poison’, als que apareix envoltada per Beck, Blur, Pulp, PJ Harvey o Nick Cave. La seva relació amb el pop es va estrènyer amb ‘Easy come, easy go’, àlbum de versions on col·laboren Rufus Wainwright i Antony Hegarty entre d’altres. Aquesta nit el festival Mil·leni la duu al Palau de la Música.

La sinuosa i elegant Macy Gray

Macy Gray és com un creuament entre Erykah Badu i Lenny Kravitz, amb un fort pòsit del temperament heretat de Billie Holiday. Això significa que el seu soul i R&B pot ser sinuós i elegant i també tan feroç com el rock, sense perdre mai de vista aquella emoció pròpia de les grans dives afroamericanes d’abans. És una cosa que aquesta cantant d’Ohio ha demostrat amb escreix al llarg d’una carrera que ja compta amb vuit àlbums d’estudi. Coronada per l’èxit des del primer d’ells, un “On How Life Is” (1999) que li va valer un Grammy gràcies a “I Try”, la seva cançó més cèlebre. És, a més a més, una sol·licitada actriu que ha participat en nombroses pel·lícules de Hollywood.

La seva veu aspra i a la vegada sensual és el signe més distintiu d’una proposta que mai ha caigut en la redundància ni en l’acomodament. La seva obertura de ment l’ha portada a gravar un disc de versions, “Covered” (2012), en el qual s’atreveix amb Eurythmics, Radiohead, Arcade Fire i fins i tot, Metallica. I la seva penúltima entrega “Talking Book”, és, ni més ni menys que una lectura integral del clàssic d’Stevie Wonder. Ve al Festival Mil·lenni a presentar el seu flamant “The Way”, un sofisticat tractat de soul de 24 quirats. Aquesta nit a les 21h a la sala Barts.