Tag Archives: Haruki Murakami

De Brises i Boires: “Homes sense Dones” Haruki Murakami

Fa uns programes vàrem recomanar el llibre Homes sense Dones, de l’autor japonès Haruki Murakami, des del nostre espai literariDe Brises i Boires.
Homes-dones-Murakami_ARAIMA20150226_0278_1
 

Haruki Murakami (村上春樹 , Murakami Haruki?) (Kyoto, 12 de gener de 1949) és un autor de novel·les i contes japonès.
Si bé va néixer a Kioto, visqué gran part de la seva joventut a Kōbe. El pare era fill d’un monjo budista,mentre que la mare és filla d’un mercader d’Osaka,però ambdós ensenyaven literatura japonesa.
Des de la joventut, Murakami va estar molt influït per la cultura occidental, en particular, per la música i literatura. Va créixer llegint nombroses obres d’autors estatunidencs, com Kurt Vonnegut, Richard Brautigan i Jack Kerouac. Són aquestes influències occidentals les que sovint distingeixen Murakami d’altres escriptors japonesos.
Estudià literatura i dramatúrgia grega a la Universitat de Waseda (Soudai), on conegué la seva dona Yoko. La seva primera feina va ser en una botiga de discos (igual que un dels seus personatges principals, Toru Watanabe de Norwegian Wood). Abans d’acabar els seus estudis, Murakami obrí el bar de jazz “Peter Cat” a Tòquio, que romangué obert entre 1974 i 1982.
El 2011 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya.

El tema principal de les novel·les de Murakami és la pèrdua de l’amor i els intents (endebades) per aconseguir-lo. També cal mencionar la tendència de l’escriptor a traspassar la frontera de la representació real i la ciència-ficció.

Homes sense dones, d’Haruki Murakami ha estat publicat per Empúries el març del 2015, té 269 pàgines. i és un recull de set relats curts que comparteixen el tema, explícit en el títol.
No és un llibre sobre l’amor, ni tampoc un llibre sobre el sexe. És un llibre de Murakami, i, gairebé diriem que per tant, és un llibre sobre la solitud forçada per la incomunicació generada per sistema de vida que hem adoptat. Ras i curt: les dones que apareixen, no com a protagonistes, en tots els relats d’Homes sense dones estan igualment condemnades a no trobar la manera de comunicar-se més o menys íntimament no només amb les persones que estimen (o creuen estimar), sinó també amb els altres companys d’espècie.
No és tracta del sartrià L’enfer sont les autres. Es tracta de com que jo porto l’infern amb mi, la comunicació amb els altres és un acte criminal. El matís és important.
A primera vista pot semblar un missatge desesperançador. Murakami només fa ballar d’alegria quan se’l llegeix posant com a música de fons les peces que componen la banda sonora de les seves narracions, que sempre fa explícites. Proveu de llegir algun dels relats d’Homes sense dones amb Gorillaz, Beatles, John Coltrane o Billye Holliday de fons. Entendreu perquè Murakami sembla escoltar les més enganxadisses composicions lleugeres o les més rítmiques peces de jazz amb la mateixa actitud interioritzada que es pressuposa (de vegades massa benèvolament) en els assistents a un concert de música clàssica. Però no és desesperançador. El viatge a l’interior que sembla proposar el nipó en les seves històries no sembla un viatge als inferns, sinó, més aviat, un viatge al coneixement com a primer esglaó per la superació. Al cap de Murakami, allò que passa i que és destil·lat fins esdevenir aquesta literatura de graduació alta, exlou generalment la violència com a tema, i transcorre en un ritme que gairebé podríem definir com a versallesc. Ni hi caben els estirabots, i les sorpreses venen exigides per l’atefacte literari que construeix.

No desvetllarem trames ni personatges. Només creiem que llegir Homes sense dones, com Kafka a la platja , Tòquio Blues o 1Q84 (per posar exemples) són un pas adequat en la línia de saber més com sóm i de passar-ho bé fent-ho. A tall d’estímul, aquest són els relats d’Homes sense dones-

Drive my car: un actor sense carnet de conduir contracta una xòfer perquè al porti al teatre, i…
Yesterday: un home de cinquanta anys evoca un amic de joventut, en Kino, l’unic japonès que ha posat letra japonesa a Yesterday, del Beatles, que estimava la seva millor amiga i…
Un òrgan independent: un donjuan molt discret, que a més és cirurgià plàstic, el Dr. Tokai, s’enamora d’una dona que ni tan sols és clienta seva, ni està casada, i…
Xahrazad: Un home que sembla patir una certa claustrofòbia rep periòdicament la visita d’una dona que li ordena la casa, la vida i li explica històries, com a Les mil i una nits, i…
Kino: un home troba la seva dona al llit amb un company de feina (d’ell), deixa la feina, posa un bar, sovintejat per una dona que beu brandy i…
Samsa enamorat: Alguna cosa (perquè no un escarbat?) s’ha convertit en Gregor Samsa, que, perplex, rep la visitat d’una serrallera que va a arreglar-li en pany d’una porta d’una casa on ha despertat i que no sap on és. Per acabar d’explicitat l’homenatge a Kafka. aquesta història és la única que passa fora del Japó. És clar: Praga, primavera de 1968. Perdó… i…
Homes sense dones: Un home truca a un altre home per dir-li que la seva dona (la del que truca), antiga nòvia del trucat, s’ha suïcidat, i…

Advertisements

Ville à Dômat: Capítol 98

Ja tenim aquí el Primavera Sound! Dedicarem bàsicament tot el programa al festival. Punxarem algunes de les bandes que hi seran ara com: Alt-J,​ Ought​, Thee Oh Sees​, The Bohicas​, Tobias Jesso Jr.​ The Church o Fumaça Preta​ entre d’altres. A més, Divus Julius Bonasera i La Musa entrevistaran al cap de seguretat del festival. En Matapardals ens portarà el nou llibre de Haruki Murakami​ i li preguntarem si ja ha “villeadomatitzat” al president Mas. Aquest dilluns 25 de maig a partir de les 18.45h esclatà el so de la primavera a Ville à Dômat.
Ville à Dômat. L’Eterna Primavera.

De Brises i Boires: "El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge" Haruki Murakami

Aquesta setmana el nostre lletraferit favorit, en Matapardals a la seva secció literària De Brises i Boires, ens presenta l’última novel·la de l’escriptor Haruki Murakami,El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge. Murakami té 64 anys i és un dels pocs escriptors japonesos que ha aconseguit situar una novel·la com la més venuda a les llistes de vendes, fins i tot abans del seu llançament comercial gràcies a Internet. Al Japó ha venut un milió d’exemplars en poques setmanes i, fins i tot, ha aconseguit disparar les composicions per a piano de Franz Liszt, mencionades en aquest nou llibre. Reconegut per novel·les com ara “Tokio blues’, “Kafka a la platja” o “1Q84” , Murakami és l’escriptor japonès de més volada.

Es tracta d’una novel·la sobre l’amistat, l’amor i la soledat de les persones que encara no han trobat un lloc al món. Tsukuru Tazaki és un arquitecte de 36 anys, especialitzat en el disseny d’estacions de tren. La vida i la memòria li trontollen quan coneix la Sara, una dona una mica més gran que ell, que li recordarà els feliços anys d’adolescència i els infeliços de joventut. La Sara el retornarà de Tòquio a la seva Nagoya natal, al centre del país. Allà, en un barri dels afores, Tsukuru retroba la seva colla de sempre, els amics amb qui va estroncar la relació quan se’n va anar a estudiar a la capital. Tots els amics de Tsukuru tenen cognoms de colors, menys ell, que se sent diferent, sol i trist.

El conjunt de suites per a piano Années de Pèlerinage de l’hongarès Franz Liszt posen la banda sonora al viatge de Tsukuru, un pelegrinatge il·luminador amb què pretén descobrir el perquè del seu aïllament. En Haruki Murakami juntament amb en Paul Auster, Enrique Vila-Matas i el recent descobert David Morán són alguns dels autors més viladomatians del moment.