In-Edit 2017

Cuando arrancó en 2003, pocos de los melómanos de Barcelona imaginaban cómo se llegarían a aficionar al género documental. Un festival de cine para fans de la música, el In-Edit celebra la 15a edición exhibiendo documentales musicales con un público fiel que ha sembrado y cultivado año tras año.

Una edición que se inaugura con ‘Liberation day’, alrededor del primer concierto de un grupo occidental en Corea del Norte, y se clausura con ‘Eagles of Death Metal. Nos Amis’, film de Colin Hanks (hijo de Tom) sobre el retorno de la banda norteamericana en París después del atentado en la sala Bataclan, el In-Edit 2017 también incluirá actuaciones en directo de Suggs(Madness) y de Aidan Moffat (Arab Strap) como colofón de proyecciones de documentales protagonizados por ellos.

Entre las novedades, una sesión de docu y concierto dedicada al público familiar, protagonizada por la banda de música jamaicana The Penguins y su show ‘Reggae per a xics’, y la proyección de los films de la nueva sección KM0 en los centros cívicos de La Sedeta, Albareda, Fort Pienc, Sant Martí y la Farinera del Clot, entre muchas otras actividades paralelas y de celebración del 15º aniversario.

Primavera On-Screen

On-Screen aproparà al públic general activitats que posen de relleu l’idil·li entre música i audiovisual com a part de les propostes gratuïtes de Primavera al Raval del Primavera Sound. Dissabte destaquen un cara a cara al voltant de la figura del cineasta de culte John Carpenter entre Jaume Balagueró (cineasta), Nacho Cerdà (Phenomena) i Ángel Sala (director del Festival de Cinema de Sitges) amb motiu de l’actuació de Carpenter al Primavera Sound 2016, així com una sessió lúdica protagonitzada per tàndems creatius formats per realitzadors i artistes musicals nacionals, que comptarà amb la participació de J.A. Bayona, Lyona, Kike Maïllo, Luis Cerveró, Sergi Pérez i Roger Guàrdia. Es presentarà també l’obra de videoart ‘Wonders’ (divendres 3 de juny) de Carles Congost (premiada pel festival Loop), i com a complement ineludible de la mà del festival In-Edit es projectaran documentals sobre Radiohead (‘Meeting people is easy’), LCD Soundsystem (‘Shut up and play the hits’) i Psychic TV (‘The ballad of Genesis and Lady Jaye’), tots ells artistes que passaran pel festival barceloní.   Paral·lelament, l’espai de l’Arxiu Xcèntric del CCCB es convertirà en una estació de playlists, en què al llarg de cinc dies (de l’1 al 5 de juny) es projectaran una selecció de videoclips interactius i 360º, així com una mostra de l’obra de Walter Stern, dels protagonistes de la sessió ‘Tàndems Creatius’, i del catàleg de VICE.

Songhoy Blues, l’indie africà

Hi ha una nova generació de músics a Mali i, sens dubte, un dels seus caps visibles és aquesta banda d’indie amb gran influència del blues. Les seves cançons, que beuen de John Lee Hooker, BB King o Jimi Hendrix, aquelles que Garba Touré escoltava de petit a casa amb el seu pare (que va ser percussionista d’Ali Farka Touré), parlen de respecte, de reconciliació i de pau. Després de ser la revelació de l’àlbum ‘La Maison des Jeunes’ de l’últim Àfrica Express, comandat per Damon Albarn i Brian Eno, van publicar el seu àlbum ‘Music in exile’ i protagonitzen, al costat d’altres músics malians, el documental ‘They will have to kill us first: Malian Music in Exile ‘ que es podrà veure a l’In-Edit 2015. Aquesta nit a La2 de l’Apolo.

 

Spandau Ballet o aquells nou romàntics

El llegendari grup britànic Spandau Ballet, ídols de la new wave i impulsors dels new romantics, tornen al primer pla de l’actualitat amb la gira ‘Soul Boys of the Western World Live’, un nom que fa al·lusió a la pel·lícula documental del mateix títol que vam poder veure a l’In-Èdit i que ja va desfermar l’eufòria dels fans que van assistir a la presentació amb la banda. Ara, el quintet londinenc que lideren el cantant Tony Hadley i el guitarrista Gary Kemp, rivals vitals als 80 de Duran Duran (que tocaran al Sónar en les mateixes dates) vénen ara a actuar en directe i disparar tots els seu hits als Jardins de Pedralbes. Prepareu-vos per donar-ho tot amb temes com ‘Gold’ o ‘True’. Aquest proper dissabte 20 de juny.

L’In-Edit del diumenge 2

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l’In-Edit d’avui: Heaven Adores You. A la fama convé anar-hi blindat, però Elliott Smith va prescindir de cuirasses. Ja l’any 1998 afirmava: “sóc la persona menys indicada per ser famosa”. Un any abans havia saltat a la fama per la música de Good Will Hunting, de Gus Van Sant, i en quatre anys més es llevaria la vida. Heaven Adores You estableix una connexió directa entre el film, la xocant aparició de Smith als Oscars (“Qui és aquell paio del vestit blanc i els cabells bruts?”, feia broma ell mateix), i la seva mort. 

La culpa va ser del show business (“És el pitjor que podria haver-li passat”, afirmen els seus amics), i aquest documental no té por d’assenyalar la indústria i allò que la seva maquinària pot fer-li a una ànima sensible. Mitjançant xerrades a la ràdio o entrevistes amb persones properes veiem l’arribada a l’onerós Olimp (“en lloc d’una estrella del rock ets un asteroide del rock”) de Smith, i el camí que l’hi va propulsar. La seva infantesa a Dallas (Texas), l’establiment a Portland (Oregon), ciutat punk, l’etapa en grup (Heatmiser), la conversió a l’acústic (“es va rebel·lar contra el soroll de la seva exbanda”), el fitxatge per Kill Rocks Stars i el creixement del boca-orella després de l’aparició d’Either/Or el 1997. I l’ascens (o descens) que culminaria amb la seva tràgica mort. No estaves fet per al negoci, Elliott. 

L’In-Edit del dissabte 1

Divus Julius Bonasera i DJ Bassas us recomanen els documentals musicals de l’In-Edit d’avui:

20,000 Days on Earth

Tot és veritat i tot és mentida. Això és ficció amb els cantells trencats. Això és un documental amb màgia. 20,000 Days on Earth ens convida a passar 24 hores amb Nick Cave en el seu dia número vint mil sobre la Terra. Però és un dia impressionista en què, com en una pel·lícula de David Lynch, no saps mai quin terreny trepitges. En certs moments sembla In treatment, quan un Cave cellut conversa amb un psiquiatre sobre la mort del seu pare i els seus temors més profunds (perdre la memòria, perquè “la memòria és tot el que som”). Però de sobte és pur Mulholland Drive, amb el líder de The Bad Seeds conduint el seu Jaguar i xerrant amb Kylie Minogue o Ray Winstone. Aquestes presències fantasmals, aquests ens ectoplàsmics, entren i surten de pla com espectres del Nadal passat, després de conversar en profunditat sobre allò humà i allò diví amb el nostre home. Fins i tot quan les escenes traspuen quotidianitat (“M’aixeco, escric, menjo”) i observem l’australià veient televisió amb els seus fills, no sabem on comença la fantasia i acaba allò mundà. 20,000 Days on Earth és tot artifici. 20,000 Days on Earth és pura realitat. I està plena de música, art i reflexió existencial. Ningú no parla així, però alhora només Nick Cave podria parlar així. Quin dia tan bèstia.

I Love…Ville À Dômat #8: Cristian Pascual (In-Edit)

Cada cop és més llarga la llista de noms que simpatitzen amb la nostra filosofia. Els adeptes a Ville à Dômat creixen sense parar i avui afegim un nou nom al llistat. Cristian Pascual, el director de l‘In-Edit Beffeater, el festival de documentals musicals també s’ha viladomitzat. En Cristian ara fa unes poques setmanes visità els estudis de ràdio Ciutat Vella 100.5FM per sometre’s a les preguntes del Mariscal Mauro. A què espereu? Viladomatitzeu-vos!