Tag Archives: In The Flesh

In the Flesh, un nou tipus d’estigma

In the Flesh va ser una de les millors sorpreses de l’any passat en quant a sèries televisives. Aquesta producció de la BBC va aconseguir convèncer tant a crítica com a públic, presentant un nou prisma des del que tractar un gènere tan conreat, especialment en els temps actuals, com el dels zombis. Ara, la ficció torna amb una nova tanda d’episodis amb l’objectiu posat en assentar la sèrie i guanyar-se un lloc entre les llistes de les millors sèries actuals.

La trama ens situa al poblat fictici de Roarton just després que un brot de zombis hagi afectat a la humanitat. D’entre tots els humans reanimats al trobar-se un remei  la terrible malaltia o “Síndrome del parcialment mort” hi ha Kieren Walker, un adolescent que després de mesos de tractament i medicació és considerat rehabilitat i llest per a tornar a la seva llar. A partir d’aquest inici, la sèrie ens anirà descobrint com la societat rep aquest nou tipus de malaltia, com hi reacciona i com accepta altra vegada entre ells els afectats per aquesta.

Pel tractament de temes com la por, el perdó i la intolerància la sèrie s’ha vist com un retrat de la societat en moments que rebutjava algun tipus de diferencia, ja sigués el color de la pell, com la religió o la nacionalitat (i també casos d’altres malalties com la SIDA). Ara, amb la nova temporada, la ficció té una nova oportunitat de sumar adeptes i augmentar la importància d’aquest nou punt de vista alternatiu que se li ha volgut donar a tot aquest fenomen dels zombis. Tan de bo que ho aconsegueixi.

Millors Sèries: Nº 9. IN THE FLESH (BBC)

The Walking Dead fou la primera sèrie a tocar la temàtica dels zombies. Des d’Europa han arribat altres sèries sobre morts vivents que han superat a la pionera. In The Flesh és una sèrie la trama de la qual es contextualitza després de l’apocalipsis zombie; és a dir, quan la societat té controlada la situació i els pocs zombies que han sobreviscut son reinsertats en aquesta. És una sèrie dramàtica que dóna tot el protagonisme al zombie i a la seva part més humana després de tenir la seva malaltia controlada. Una sèrie de zombies sense visceres, ni mossegades on els morts vivents són éssers melancòlics que arrosseguen un llast farcit de culpa i els humans s’escuden en discursos xenòfobs.