Tag Archives: Joan Miquel Oliver

De Brises i Boires: "Setembre, Octubre i Novembre" Joan Miquel Oliver

El passat dilluns el nostre lletraferit Matapardals a la seva secció literària De Brises i Boires va tractar una de les noves promeses actuals de la literatura: Joan Miquel Oliver. Conegut per la seva faceta com a ex-líder, compositor, cantant i guitarrista en català de la gran banda de pop indie ja morta però viva Antònia Font, JMO també destaca en la literatura. A més a més, a l’altra banda de dirigir Antònia Font, va iniciar una carrera com a solista, amb discs com Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009). 
L’any 2002 publicà el seu primer llibre de poemes Odissea trenta mil i el 2008 el seu primer llibre de narrativa El misteri de l’amor publicat a Empúries, fins que l’any passat es passà al teatre escrivint l’obra Un quilo d’Invisible fins que fa quatre dies treu Setembre, Octubre i Novembre, publicat a l’editorial independent L’Altra editorial. Setembre, Octubre i Novembre serà el sisè títol del catàleg de L’Altra Editorial, que dirigeix Eugènia Broggi.

El llibre tenia la intenció de ser una biografia de l’escalador, impulsor de la modalitat d’escalada psicobloc, Miquel Riera. Aquesta modalitat (és un tipus d’escalada que es fa als penya-segats, sense cordes ni arnesos, i amb la mar com a protectora de les possibles caigudes) fou encunyada a Mallorca. Sempre havia intentat esbrinar per què “psico” i era perquè Riera i els seus amics devien ser rockers. Aleshores rockabilly, pshybilly, tot era pshycotal i pshycoqual als vuitanta. Riera és una llegenda viva de l’escalada a nivell mundial, però la seva vida i com les de tots, té una duració determinada, i el protagonista passa ja dels 50. 

El llibre és un dietari, una mena de diari en primera persona  en que JMO explica noranta dies de trobades entre Riera i ell mateix. Una road-movie literària en què l’autor ens mostra de la manera més despullada la vida de Riera, els seus sentiments, i les seves reflexions. Les descripcions del llibre són riques i abundants, entre les quals trobem un control de policia amb David Carabén dels Mishima com a conductor o també un dinar amb Quimi Portet i Phil Manzanera (antic productor d’Héroes del Silencio), etc. A la part formal, el llibre està dividit en tres parts òbvies , els tres mesos, però també dues subdivisions més, per capítols i per minicapítols, numerats de l’u al setanta. Aquest mètode dels minicapítols aporta ritme a la lectura i una progressió que fan molt fàcil la lectura: fins i tot de vegades et permet deixar la lectura en una mena de conclusió sense necessitat d’arribar al final del capítol. Aquells ja fanàtics d’aquest novençà autor, que hagin llegit El misteri de l’amor, podran trobar aquí una lectura molt més planera però igual de divertida, en què l’autor es deixa veure en un nou registre i està còmode. Després de la poesia, la cançó, la novel·la i l’obra de teatre s’estrena amb el dietari/diari/quadern. Què serà el següent?