Tag Archives: Mac DeMarco

Les muses de La Musa: Molly Burch

Molly Burch semblava predestinada a fer cançons. Quan era petita, mentre la majoria de nens i nenes de la seva edat jugaven amb playmobils o videojocs, veia desfilar artistes per casa amb tota naturalitat: el seu pare era productor musical i la seva mare directora de càsting. D’aquesta conjunció només en podia sortir brillantor i talent, com va ser. A més, Burch, que viu a Austin però va néixer a Los Angeles, va decidir estudiar música de ben jove, poc després arribarien les primeres cançons, influenciades pels discos que sentien a casa: des dels Everly Brothers fins a Sam Cooke.

Amb aquest panorama, era qüestió de temps que aparegués el primer disc d’estudi d’aquesta californiana, ‘Please be mine’, publicat per la prestigiosa discogràfica novaiorquesa Captured Tracks, casa de bandes tan influents com Mac Demarco, Chris Cohen i The Soft Moon.

L’elapé de debut de Burch, que pot recordar des de les veus de les Shirelles fins al caràcter mutant d’Angel Olsen, s’inspira en les melodies dels 60 i la cançó d’autor nord-americana, tot passat pel filtre de la nova onada indie-folk dels Estats Units. Temes melancòlics, d’amors que marxen, soledat i certa penombra. I pinzellades de llum, esclar.

Primavera Sound 2017: Divendres 2

La segona jornada d’una de les edicions més eclèctiques del Primavera Sound la tornen a protagonitzar la varietat i el bon gust de noms com el trio britànic The xx, amb Jamie xx entre les seves files, que en els últims anys han vist pujar la seva fama fins ben amunt i que presenten el seu esperat tercer disc, ‘I see you’ (2017); Stephin Merritt i els seus The Magnetic Fields, que tornen aquest 2017 amb el conceptual, ’50 Song Memoir’ (2017), que com indica el títol, inclou cinquanta cançons, una espècie de diari per cada any del cantant i compositor nord-americà; el retorn als escenaris del soul punk dels clàssics The Make-Up; el sempre efectiu pop cada cop menys lo-fi del canadenc Mac DeMarco; la electrónica experimental de Flying Lotus; el retorn dels clàssics de l’indie californià Grandaddy, que publiquen per fi nou disc després de la seva reunió el 2012, ‘Last place’ (2017); el  supergrup de hip hop Run The Jewels, format per El-P i Killer Mike; o bandes de casa tan allunyades estilísticament com són el rock basc dels clàssics Berri Txarrak, It’s Not Not o la trobada entre Kepa Junkera i Los Hermanos Cubero.

Ville à Dômat #178: “In Bloom”

Celebrerem Sant Jordi un dia després amb un estol de noves i bones cançons. Estrenarem e més nou de Frank Ocean, The Kooks, Mando Diao, Mac DeMarco, Lana Del Rey i Royal Blood. Descobrirem a noves bandes com Plaitum, The Penelopes o Her’s. Parlarem dels dos concerts de la setmana: Placebo i The Jesus And Mary Chain.  Divus Julius Bonasera entrevistarà a la banda barcelonina La Doble Fila. A més, tota la informació sobre els festivals D’A Film Festival Barcelona, BCN Film Festival i de l’ Espai Dansat.
Ville à Dômat: In Bloom

Ville à Dômat #169: Curtcircuits Sonors

Cada dilluns provoquem curtcircuits sonors al 100.5FM. Demà entrevistarem a la gent de Curtcircuit que omplirà de concerts diferents sales de Catalunya. Presentarem al debut del cantant català Sigmund Wilder.  Divus Julius Bonasera punxarà el més nou de London Grammar, Anohni, Mac DeMarco i Skunk Anansie i us presentarem a noves bandes com St. Tropez, Lunacre, Tashaki Miyaki, Superfood o Vuurwerk. Ens aproparem al Festival Cara•B que té lloc aquest cap de setmana i analitzarem el cartell del Festival Cruïlla. A més, comentarem el nou projecte televisiu de l’ HBO sobre Slenderman.
Dilluns from 7 to 9PM 100.5FM Radio Ciutat Vella
Ville à Dômat: Curtcircuits Sonors

Music by Bergman: Yellow Days

17-year-old Yellow Days is the latest signee to Good Years, the London label that has introduced us to artists like Banks, Lil Silva, and Mick Jenkins. As ever, the label remains unbounded by genre, with Yellow Days bringing a slow-moving, jazz-flecked brand of indie rock, which revolves around his gruff, scratchy vocals and languorous guitar playing.

Inspired by Ray Charles, Howlin’ Wolf, jazz guitarists, and Mac Demarco, Yellow Days is creating his own sound, one that sounds mature beyond his years on “Your Hand Holding Mine.” It may be about his first love, age 14, but the themes are universal. Yellow Days have just release their debut Ep “Harmless melodies”.

Juan Wauters, el poeta indie

L’uruguaià Juan Wauters es va establir a Nova York seguint les passes de son pare, que se n’hi havia anat a buscar feina. Allà es va convertir en frontman dels garatgers psicodèlics The Beets, que entre el 2008 i el 2013 van publicar tres àlbums, el tercer al segell súper trendy Captured Tracks, de Brooklyn. És en aquesta mateixa discogràfica que ha publicat els dos LP que ha fet en solitari, N.A.P. North American Poetry (2014) i Who me? (2015), reconvertit en cantautor folk-pop a mig camí entre Devendra Banhart, Jonathan Richman –com ells alterna cançons en castellà i en anglès– i el seu company de segell Mac DeMarco, amb qui també ha compartit gires. Aquesta nit a la sala Sidecar amb Navratilova.

Pardals: Balacs

Divus Julius Bonasera descobreix a una nova banda catalana: Balacs, i entrevistà els seus components en el capítol 118 de Ville à Dômat.

Balacs és un grup indie de Barcelona . Va començar sent una idea del líder, cantant i compositor Micah Tyler Balaclava. Ara la banda comta amb dos nous components: Mònica Lambies (guitarra i sintetitzadors) i Sergi Mir (caixes de ritmes). Amb influències de grups tan diferents com Joy Division, DIIV, Mac DeMarco o Ramones han aconseguit elaborar cançons pròpies amb unes melòdies molt personals. Són els nostres pardals d’aquesta setmana.