Units cada dilluns per la música. Divus Julius té preparada la maleta per la sessió de demà. Estrenarem el més nou de The Chemical Brothers, American Football, Sleaford Mods, Girlpool, Beirut i Fat White Family entre d’altres. A més us presentarem a Abc Dialect, Chelou, Heirloom, Martha o Amyl and The Sniffers. Us informarem sobre els guanyadors del BBC Sound 2019 i del nou llibre de l’enfant terrible de les lletres franceses, el polèmic Michel Houellebecq.
Dilluns 7PM Ràdio Ciutat Vella 100.5FM
Ville à Dômat: Music Won’t Tear Us Apart
Tag Archives: Michel Houellebecq
De Brises i Boires: “Submissió” de Michel Houellebecq
El darrer dilluns des del nostre espai literari De Brises i Boires vàrem recomanar el darrer llibre de l’escriptor francès Michel Houllebecq: Submissió, en francés “Soumission”.
Autor provocador i controvertit, les seves novel·les Les Particules élémentaires i Plateforme són fites de la nova narrativa francesa de finals del segle XX i començaments del XXI. Ambdues li van donar reconeixement literari, però també fama de provocador per les seves opinions políticament incorrectes sobre diversos temes de la França actual. Se’l considera una alenada d’aire fresc dins de la literatura francesa contemporània.

La novel·la, Les Particules élémentaires, publicada el 1998 a França i traduïda i publicada en català el 1999 per Anagrama/Empúries com Les partícules elementals, va tenir, en canvi, una àmplia cobertura mediàtica a causa de l’expulsió del seu autor de la revista literària de tendències esquerranes Perpendiculaire, de la qual formava part, a causa de les seves idees ambigües. Houllebecq va respondre amb tota contundència a Le Monde, generant una polèmica de la qual en va treure gran notorietat. La novel·la va esdevenir a l’instant un clàssic del nihilisme. La traducció de Les Particules élémentaires a l’anglès Atomisedva merèixer el Premi IMPAC 2002, que van compartir Houellebecq i el traductor Frank Wynne.
Soumission, la darrera novel·la de Michel Houellebecq, anava camí de ser pedra d’escàndol a França. Houellebecq, amb el seu estil desmenjat i amb ganes de fer veure que està de tornada de tot, sempre ha buscat el soroll publicitari. La fabulació d’una elecció presidencial que porta a la presidència de la República Mohammed Ben Abbes, candidat de Fraternitat Musulmana, després d’un acord republicà amb conservadors i socialistes per barrar el pas a Marine Le Pen, i la normalitat amb què l’islamisme de rostre humà aconsegueix l’acceptació de la ciutadania, va ser interpretat per la premsa com un joc de miralls que afavoria el Front Nacional, perquè incidia en les pors i els fantasmes que alimenten l’extrema dreta.
Just quan Houellebecq iniciava la promoció del llibre, es van produir els atemptats de París. I Soumission va quedar colgat sota l’allau de la indignació i de la mobilització nacional. Houellebecq, la seva vanitat és incontenible, va anunciar que prenia distància i deixava París per un temps. Curiosament és el mateix que fa el narrador de la novel·la davant la imminència d’una jornada electoral conflictiva: fuig. En tot cas, la sortida d’escena de Houellebecq i del seu llibre fa la lectura menys condicionada. Les tòpiques reaccions que va provocar inicialment Soumission desdibuixen les idees de fons del llibre.