Tag Archives: Millor Film

Millors pel·lícules del 2014. Nº 1: Ida (Pawel Pawlikowski)


1. IDA (PAWEL PAWLIKOWSKI)


La millor pel·lícula del 2014 per Ville à Dômat és una petita joia del cinema polonès anomenada Ida. La darrera pel·lícula del director Pawel Pawlikowski, un director força ignorat en els seus anteriors treballs, és tota una meravella. Ambientada en la Polònia dels anys 60 del segle passat, el film ens explica la història de l’Anna, una jove novícia a punt de fer els vots que descobreix un turbulent secret sobre el seu passat familiar de l’època de l’ocupació nazi al país.

Amb aquest punt de partida, s’inicia un film amb molt de road movie on religió i família prenen un paper fonamental. Ida és una pel·lícula on allò terrenal es barreja amb allò espiritual, tot en la figura d’una jove noia que durant el poc més de 80 minuts que dura el film és exposada a un món que pràcticament desconeixia. Així, som testimonis del pas que fa la protagonista de l’innocència a la maduresa, de ser una noia a una dona.

Ida de Pawlikowski és una pel·lícula sobre un personatge, també és un film sobre la superació de tot allò mundà, la degustació de les coses terrenals com a pas previ per l’obertura a l’espiritualitat. El film és la història de l’Anna, de com és descobreix a si mateixa, s’apropia de si mateixa i decideix actuar en conseqüència. Ida és una petita meravella que oculta moltes coses. Tota la història està acompanyada d’una fotografia excelsa en blanc i negre, obra de Ryszard Lenczewski i Lukasz Zal, una de les millors de l’any gràcies a la seva personalitat. El guió, co-escrit per Pawlikowski també està, com es pot suposar, a un gran nivell. I les dues actrius protagonistes, l’Agata Kulesza i l’Agata Trzebuchowska, fan una feina excepcional.

Amb una aroma a cinema clàssic i amb un estil inconfusiblement europeu, Pawlikowski ha aconseguit amb el seu cinquè llargmetratge una obra mestra. Ida és el millor film de l’any, ho és per molts motius, però només veient la cinta és pot arribar a apreciar la singularitat de la pel·lícula, i això, a l’igual que passa amb les accions de la dona protagonista, és una decisió personal.

Millors pel·lícules del 2014. Nº 2: Boyhood (Richard Linklater)


2. BOYHOOD (RICHARD LINKLATER)


El segon millor film del 2014 per Ville à Dômat és molt probablement una de les pel·lícules sobre les que més s’ha parlat durant l’any passat, Boyhood de Richard Linklater. Tot i que en un principi la nova cinta de Linklater va cridar l’atenció pel fet d’haver estat rodada al llarg de 12 anys, del 2002 al 2013, ben aviat Boyhood es va convertir per mèrits propis en una de les pel·lícules favorites de la crítica d’aquest 2014. i és molt probable que acabi la temporada de premis ja encetada com a màxima guanyadora.

Boyhood ens explica doncs, la història de Mason (Ellan Coltrane) des dels sis anys fins dotze anys després. Una mica més d’una dècada poblada canvis en la seva vida: mudances, bodes, diferents escoles, amics, primers amors i desamors… La cinta és un viatge íntim en la vida d’un noi jove que veu com tot al seu voltant va canviant a mesura que creix, i veiem com intenta adaptar-se a cada moment. Una pel·lícual única d’un director imprescindible.


Millors pel·lícules del 2014. Nº 3: Deux Jours, Une Nuit (Jean-Pierre i Luc Dardenne)


3. DEUX JOURS, UNE NUIT (JEAN-PIERRE I LUC DARDENNE)

Els Dardenne enceten el nostre podi dels millors films de l’any amb una de les seves pel·lícules més simples i directes i una de les obres és destacades de la seva filmografia. Deux Jours, Une nuit (Dos dies, una nit) ens explica la història de la Sandra, una dona que tan sols disposa d’un cap de setmana per convèncer als seus companys de feina que renunciïn a la seva paga extraordinària per què ella pugui mantenir la seva feina. Els germans belgues no s’aparten ni un mil·límetre del cinema social que els ha caracteritzat i aconsegueixen així un dels films més actuals del 2014. Una història intimista i sincera, que té la cara i la veu de Marion Cotillard, premiada en diversos certàmens per la seva interpretació en aquest film, i que veu com els Dardenne aconsegueixen explotar el seu talent en un dels films imprescindibles per Ville à Dômat del passat 2014.

Millors pel·lícules del 2014. Nº4: Only Lovers Left Alive (Jim Jarmusch)


4. ONLY LOVERS LEFT ALIVE (JIM JARMUSCH)


Jim Jarmusch és un director peculiar. La seva filmografia conté pel·lícules tant estimades com Down by Law o Night on Earth, amb experiments en molts casos fallits com Coffee and Cigarettes o Permanent Vacation. A més, la majoria de les seves pel·lícules acaben dividint enormement a la crítica especialitzada, tot i que el director compta amb una ferma base de fans que el recolzen constantment. El seu darrer film, Only Lovers Left Alive, no és una excepció, però el cert és que el veterà director s’ha superat a si mateix.

La pel·lícula, ambientada en un Detroit i un Tànger romànticament desolades, ens presenta a una parella de vampirs enamorats, l’Adam i l’Eve, que es retroben per fer front a les desavinences, en una relació de com a mínim un parell de segles. Tot i això, poc a poc el món se’ls ensorrarà a sobre. Protagonitzada per uns extraordinaris Tom Hiddleston i Tilda Swinton, Jarmusch ha aconseguit rodar la que molt probablement sigui la seva millor obra fins ara. Only Lovers Left Alive és senzillament imprescindible.

Millors pel·lícules del 2014. Nº 5: The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson)


5. THE GRAND BUDAPEST HOTEL (WES ANDERSON)

El 5è millor film de l’any per Ville à Dômat és la nova pel·lícula d’un dels millors directors americans actuals i un dels que més fanatisme comporta, Wes Anderson, que amb The Grand Budapest Hotel ha aconseguit la que molt probablement sigui la seva millor obra.

Amb un guió ple de surrealisme i amb un humor exquisit, Anderson ens explica la història de dos empleats d’aquest meravellós hotel que és el Grand Budapest, que es veuen immersos en una trepidant carrera per l’obtenció d’una obra d’art de gran valor, alhora que els diversos aixecaments que van transformar Europa durant la dècada dels anys 30 del segle passat conformen un telo de fons extremadament ric i interessant.

A més, la pel·lícula compta amb un dels millors repartiments actorals de l’any, i només fa falta fer una ullada ràpida al cartell del film per veure’s aclaparat per la quantitat de talent que hi ha.

Millors Films: Nº 1. THE HUNT (JAGTEN) (THOMAS VINTERBERG)

El cinema danès ha estat molt actiu aquest any, i com a mostra, el nostre top, on tres films del país en qüestió han aconseguit posicions destacades. En el cas de The Hunt (Jagten, en versió original, La Caça en català), la darrera pel·lícula del co-creador del moviment Dogma 95, Thomas Vinterberg (juntament amb Lars von Trier, al qual ja vam veure en aquesta llista amb Nymphomaniac Vol. 1) ha aconseguit un punt d’inflexió en la seva carrera cinematogràfica. La cinta, protagonitzada per un excepcional Mads Mikkelsen, narra la història d’un recent divorciat que poc a poc va reconstruint la seva vida, fins que un dia, un comentari fora de lloc, una revelació maquiavèl·lica, una afirmació estúpida… un detall, en definitiva, li canvia la vida per sempre, obligant al protagonista a defensar-se d’aquells que fins dies abans havia considerat els seus amics i germans.


La pel·lícula és, en poques paraules, un del films més colpidors i durs del darrers anys (atenció a certa escena que es desenvolupa en una església, una de les millors escenes de l’any), un film que va tenir la mala sort d’enfrontar-se en els diversos festivals i premis a que optava amb la darrera obra de Haneke, Amour, més reconeguda per la crítica especialitzada. Això no va evitar però, que Mikkelsen obtingués el premi al Millor Actor a Cannes a l’edició de l’any passat. Enguany, el film s’ha estrenat internacionalment, i està nominat a la majoria de les seccions de pel·lícules de parla no anglesa o estrangeres de la majoria de premis reconeguts mundialment, com poden ser els Satellite, els Spirit, els Globus d’Or o els BAFTA. Així, des de Ville à Dômat volem destacar aquest film, La Caça, per sobre de qualsevol altra estrena d’aquest 2013, concedint-li en conseqüència el títol de Millor Film de l’Any 2013, un premi que esperem, se sumi a la resta de guardons que ha d’obtenir aquesta gran obra.

Millors Films: Nº 2. 12 YEARS A SLAVE (STEVE MCQUEEN)

La darrera pel·lícula de Steve McQueen ja va protagonitzar una de les nostres entrades més destacades del més passat, on ressaltàvem algunes de les seves excel·lències i destacàvem el film per sobre de les altres estrenes del mes. Aquella entrada, que podeu consultar prement aquí, ja era un bon avançament del que després es va confirmar amb la extraordinària rebuda que el film va obtenir per part del públic, essent a dia d’avui una de les millors opcions (sinó la millor) de la nostra cartellera.

La pel·lícula, tal i com ja es va dir, narra les vivències de Solomon Northup, un violinista destacat de l’estat de Nova York que és enganyat i dut com a presoner fins al sud dels EUA, on és venut com a esclau a unes plantacions de Louisiana. Així, durant dotze llargs anys, el protagonista viurà tota mena d’abusos i maltractaments per part d’homes blancs que es creien amb el dret natural de considerar a altres homes com a la seva propietat. El film, basat en fets reals que el propi Solomon Northup explicà en unes memòries que escrigué a la segona meitat del s.XIX, es recolza en unes magnifiques interpretacions per part d’actors tan destacats com Benedict Cumberbatch, Paul Dano, Sarah Paulson, Lupita Nyong’o, i especialment, Michael Fassbender i Chiwetel Eijofor, l’antagonista principal i el protagonista respectivament.

El film ja ha guanyat multitud de premis i n’opta a una gran quantitat, destacant set nominacions als Globus d’Or, deu als Satellite, i tretze als Critics Choice. Així, Steve McQueen aconsegueix el reconeixement multitudinari que mereixia des de feia ja uns anys gràcies als extraordinaris treballs de Hunger i Shame, tots dos amb la col·laboració de Michael Fassbender, que pot veure com la gran feina que porta fent des de fa temps es veu recompensada amb un Globus d’Or o un Oscar. Per això encara queda esperar unes setmanes, però el que ja podem dir amb tota certesa és que 12 Years a Slave és un film potent, cru, únic i meravellós (a la seva manera), que ens explica sense embuts una de les pràctiques més horribles que la humanitat ha portat a la pràctica, l’esclavitud, a través de personatges memorables d’aquells que perduren en el record. Un imprescindible que ocupa la segona posició en el nostre llistat dels millors films de l’any 2013, per Ville à Dômat.