Tag Archives: Niu de Pardals

Niu de Pardals: Reiziger

Reigizer són una banda de post-hardcore de finals dels anys 90, que no fa gaire han estat de gira tot i que no hem tingut la sort que passessin per Barcelona. A vegades la seva música ens pot recordar a bandes mítiques com Karate, The Evens, Songs Ohia o Sonic Youth entre d’altres. Aquesta banda està que no para realment, ja que fa poc també van treure un nou EP compartit amb el grup The Fire Harveat, dels que en podeu sentir la seva música clicant aquí.


Des de Ville à Dômat el disc de la banda que recomanem és The Kitten Becomes a Tiger, però també us volem deixar algun dels seus directes així com el seu bandcamp, perquè els pugueu descobrir vosaltres mateixos quan vulgueu. També tenen una pàgina web, pels que encara vulgueu més informació, aquí.

Niu de Pardals: Za!!

Za!! és un grup format per Pau RodríguezPapa duPau” a la guitarra, els efectes, la trompeta i la veu i Edu PouSpazzfrica Ehd” a la bateria, el teclat i també la veu. Són originaris de Barcelona i Terrassa. Després d’uns quants anys sent un trio, Za!! finalment es va consolidar amb els seus dos membres actuals, en una evolució que els va tornar més sòlids i també inquietants, amb un so molt tropical i electrònic.
Es un conjunt molt ben compenetrat i avingut, amb una gran fluïdesa i sempre oberts a conèixer i experimentar amb noves formes tècniques. Za!! s’ha convertit per mèrits propis en una de les bandes de rock més importants de la ciutat i els seus voltants, a l’altura de Metaforme, Kvasar, 12twelve, Ou i d’altres.
Amb una llarga carrera a les seves esquenes, Za!! ens deixa sempre amb ganes de més. Us deixem amb un dels seus vídeos, amb recepta de cuina inclosa:

Niu de Pardals: Albufera

Albufera és el nom que utilitza el cantautor Sergio Sànchez des de fa ja un temps. Actualment es troba a Barcelona i no para de realitzar concerts tan en solitari com amb grups de la talla de el Canari Fajardo o el valencià Alberto Montero, entre d’altres.

Té una forma de compondre i de transmetre la seva música tan personal que aconsegueix transmetre’t sentiments tristos però també càlids a la vegada, tot un fenomen. Als seus directes toca la guitarra espanyola i porta un microtelèfon que ell mateix s’ha muntat amb les seves pròpies mans.

Una de les seves últimes gravacions va ser feta amb nosaltres, a Ràdio Ciutat Vella. Un acústic que ens va fer espontàniament i que recull molt bé el seu estil de so intimista i personal. Aquesta gravació va ser la que varem compartir amb tots els nostres oients en el darrer programa de Ville à Dômat. Si voleu sentir les seves gravacions aquí teniu l’enllaç perfecte: Albufera Bandcamp

Niu de Pardals: 90 day men

90 day men és una banda de Rock originària de St. Louise Missouri, USA, el 1995. Desprès ja es traslladà a Chicagoper motius logístics. Van començar com un trio amb Brian Case, Robert Lowe, i Cayce Key. Tot el que han enregistrat són peces que a molta gent ens han obert portes a una altra forma de compondre i voler fer les coses.


Aquesta gran banda, al principi feien música molt més agressiva, un post-hardcore intel·ligent, estrany i agradable a la vegada (sobretot per les línies de guitarra i baix fora de si que creen aquestes atmosferes úniques i difícils d’explicar).

La seva evolució cada cop va anar sent menys contundent però molt més detallista sobretot gràcies al teclista Andy Lansangan, que va entrar uns anys després. Aquest va suavitzar molt les composicions de 90 day meni va crear ambients molt mes propers als seixanta que a cap altra dècada però també van seguir tenint la seva gràcia i originalitat, llàstima que actualment ja no els tenim en actiu.

La gran part de les seves gravacions han estat fetes a Southern records:


En resum músics i compositors súper creatius, súper actius i sobrepassant sempre el límit dels orgasmes sonors més ben parits i així aportant discos un rere l’altre molt més que interessants.

Chicago, una meca difícil d’oblidar per la gent que ens agrada el rock i així ens ho van demostrar 90 day men als noranta, petit exemple d’una de les moltes bandes que van sorgir i segueixen sorgint d’aquesta ciutat i de les seves proximitats.

Niu de Pardals: Le Singe Blanc

Le Singe Blanc són un grup originari de Metz, França, compost per dos baixistes i un bateria. Sí, no tenen guitarrista però no el trobarem mai a faltar. És un grup molt complert i el seu directe és senzillament espectacular. Amb Le Singe Blanc no es pot parlar mai d’un grup estàndard.

Aquesta gent sempre venen de bona gana a Barcelona i ens fan ballar com a bojos, i la seva música realment és peculiar i molt original. Tota una fusió de rock progressiu, electrònica i les idees més surrealistes les que podem imaginar. Música divertida i sense preocupacions, un exemple? El seu bandcamp:

Un dels col·lectius et mon cul c’es du tofu? que participa en treure vinils i promocionar a Le Singe Blanc, concretament la “sucursal” de París, recopilen a més moltes altres bandes com Barberos, Donkiri, Unlogistic, Les Louise Mitchells… I tenen una pàgina web on ens presenten i regalen discs de franc per estar sentint música els 365 dies de l’any si voleu. Aquí un petit exemple també, això és un disc fusió amb gent de Le Singe Blanc i Daikiri i Don Vito (Donkiri):

Niu de Pardals: Equations

EQUATIONS ( Braga, do Porto e de Setúbal )

Bandes d’aquestes que sonen molt fresques i que no es veuen molt sovint…


Els hem tingut per aquí fent gira, van venir no farà un any a la Resistència de l’Hospitalet amb una altra banda Portuguesa i una de Barcelona. Ells es diuen Equations, i van compartir escenari amb:

SAUR de Portugal i amb un disc del 2011 on podreu fer descarrega gratuïta

RATPENATaquest últims son d’aquí i fan un rock instrumental molt ben parit.

EQUATIONS n de diferents punts de Portugal i de moment només tenen un disc, que nosaltres sapiguem, i el van treure al 2012.

L’últim que ens van dir va ser que volien gravar un altre disc i fer concerts i més concerts…


I un súper directe a la meca del Rincón de Pio Sound….


Niu de Pardals: Dos Piedras


Potser no son de San Francisco però ho podrien ser perfectament ja per la seva forma d’expressar el rock, el tipus de composicions son espectaculars i sobretot pel nivell musical que tenen deliciós a mes no poder.

Fa res van estar al Lemon Day 2014 i el seu concert va ser per a mi el que va sonar millor i el més enèrgic de tots, tot un munt de cançons on cadascuna tenia el seu que, el seu perquè i molt de ritme. Resumint, un directe divertit, molt agradable on no faltava res i on tot semblava estar sempre al seu lloc.

Si repassem una mica la seva historia anteriorment eren TomiJerryi van treure el seu primer disc al gener del 2013 amb el nom de Dos Piedras:

Sergi Jover: Bateria i Veu 

Tomi Zaragozà: Guitarra i Veus

Dos Piedras, nom del qual s’han apropiat i actualment, a més, se’ls hi ha unit un nou membre que és un dels millors baixistes que es puguin escoltar en aquesta ciutat, on d’aquesta forma tot sona que trona…

I com podreu comprovar el seu ultim disc com diuen ells.

– Gravat en directe a Newton_audio un dissabte de ressaca forta.