Primavera Club 2018

Fa anys que el Primavera Club, edició de tardor i sota cobert del festival mare, ha abandonat el model del reclam a cop de cap de cartell a favor de l’aposta pels grups que preveuen que ho petaran aquesta temporada, alguns dels quals ja acumulen milions d’escoltes en alguns hits (encara que penseu que no els coneix ni sa mare). Per gaudir en les distàncies curtes de bandes que potser d’aquí a no gaire tocaran davant de milers –alguns potser al Primavera Sound–, i a preu de gran ganga, fitxeu tot el cap de setmana a l’Apolo, o un d’aquests dies.

Divendres 26
Gran dia per als ritmes vintage, amb el mambo i el son cubà d’inspiració anys 50 d’Orquesta Akokán, i Altin Gün, homenatge al folk psicodèlic turc dels 60 i 70, tot plegat rematat per Habibi Funk i Athens of the North, vinilíssimes sessions de disco, soul, boogie i nuggets àrabs. Atenció també a l’R&B futurista introspectiu de Tirzah, i al (hip) pop domèstic i simpàtic de Jimothy Lacoste i Boy Pablo.

Dissabte 27
Kadhja Bonet fa soul sofisticat i retro; Serpentwithfeet, soul futurista i devastador. Halo Maud fa pop afrancesat somiador; Flohio fa por a cop de flow. Més promeses (complertes) del rap? Octavian, Jpegmafia i Slowthai. I el refugi pop? Hop Along. Però el must serà el sabor galego amb autotune d’Esteban & Manuel.

Diumenge 28
Festí de noves veus femenines amb coses a dir, amb substància en el fons i alegries en la forma a càrrec d’Ama Lou (R&B), Stella Donnelly(folk) i Buzzy Lee (pop de cambra produït per Nicolas Jaar). Snail Mailpodrien repetir el triomf d’Alvvays fa quatre anys, i Palm fan math pop wilsonià. No us perdeu tampoc la presentació de Cupido, la ‘boyband’ pop de Pimp Flaco i els madrilenys Solo Astra.

Music by Bergman: Orquesta Akokán

The lost paradise of Latin music pre-bogaloo and pre-salsa is the dancehalls of Havana and New York in the 50s and 60s. Orquesta Akokán, twelve outstanding Cuban musicians of different generations led by the singer José “Pepito” Gómez, in their debut recover the styles that swept through those dance temples like a Caribbean hurricane: mambo, chachacha, Latin-jazz… Their desire to recover those sounds, as old as a well-matured rum, is an injection of traditionalism that is not so different from the impulse which drives the most traditional Americana artists. But reproducing the sound (long live variety!) of those Latin big bands is much more demanding: you have to have experience, to sing like a star, to have a special rapport, and basically you have to give it your everything. Well, Orquestra Akokán is the sort of band that puts its heart into every note it plays. Because in Yoruba that is what Akokán means: heart. This next friday in concert at Sala Apolo, Primavera Club.