Millors pel·lícules del 2014. Nº 1: Ida (Pawel Pawlikowski)

1. IDA (PAWEL PAWLIKOWSKI)

La millor pel·lícula del 2014 per Ville à Dômat és una petita joia del cinema polonès anomenada Ida. La darrera pel·lícula del director Pawel Pawlikowski, un director força ignorat en els seus anteriors treballs, és tota una meravella. Ambientada en la Polònia dels anys 60 del segle passat, el film ens explica la història de l’Anna, una jove novícia a punt de fer els vots que descobreix un turbulent secret sobre el seu passat familiar de l’època de l’ocupació nazi al país.

Amb aquest punt de partida, s’inicia un film amb molt de road movie on religió i família prenen un paper fonamental. Ida és una pel·lícula on allò terrenal es barreja amb allò espiritual, tot en la figura d’una jove noia que durant el poc més de 80 minuts que dura el film és exposada a un món que pràcticament desconeixia. Així, som testimonis del pas que fa la protagonista de l’innocència a la maduresa, de ser una noia a una dona.

Ida de Pawlikowski és una pel·lícula sobre un personatge, també és un film sobre la superació de tot allò mundà, la degustació de les coses terrenals com a pas previ per l’obertura a l’espiritualitat. El film és la història de l’Anna, de com és descobreix a si mateixa, s’apropia de si mateixa i decideix actuar en conseqüència. Ida és una petita meravella que oculta moltes coses. Tota la història està acompanyada d’una fotografia excelsa en blanc i negre, obra de Ryszard Lenczewski i Lukasz Zal, una de les millors de l’any gràcies a la seva personalitat. El guió, co-escrit per Pawlikowski també està, com es pot suposar, a un gran nivell. I les dues actrius protagonistes, l’Agata Kulesza i l’Agata Trzebuchowska, fan una feina excepcional.

Amb una aroma a cinema clàssic i amb un estil inconfusiblement europeu, Pawlikowski ha aconseguit amb el seu cinquè llargmetratge una obra mestra. Ida és el millor film de l’any, ho és per molts motius, però només veient la cinta és pot arribar a apreciar la singularitat de la pel·lícula, i això, a l’igual que passa amb les accions de la dona protagonista, és una decisió personal.

Els films preseleccionats per a l’Oscar de Parla No Anglesa

Que hem arribat a l’època de l’any on més activitat de premis cinematogràfics hi ha no és cap sorpresa. No per res tant el programa de la setmana passada com el del proper dilluns tenen com a nucli les nominacions de tots aquests guardons. Però també és ben cert que entre tots aquests premis cinematogràfics, n’hi ha un que destaca per sobre dels altres, els premis de l’Acadèmia, els Oscars.

Aquests són els protagonistes en aquesta entrada, ja que durant aquesta setmana han sorgit els noms dels films preseleccionats per a la categoria de Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. D’entre tots els preseleccionats, un dels que més ens pertoca és el film Relatos Salvajes, una coproducció hispànica-argentina de la que ja hem parlat més d’una vegada al programa de ràdio.

La llista d’aspirants ha aparegut envoltada de sorpresa per l’absència de dues de les pel·lícules a priori favorites per estar entre les nominades finals, com són Winter Sleep, el film del director turc Nuri Bilge Ceylan (guanyador de la Palma d’Or al darrer Festival de Cannes) i Mommy, del canadenc Xavier Dolan, probablement un dels millors directors nord-americans actuals.

En aquesta llista de preseleccionades s’hi troben tres de les cinc últimes nominades als Premis del Cinema Europeu, com són la russa Leviathan (Andrei Zvyagintsev), la polonesa Ida (Pawel Pawlikowski) i la sueca Turist (Ruben Östlund). En total són nou films preseleccionats. En aquesta entrada podeu veure les favorites de Ville à Dômat.

El millor film europeu de l’any és ‘Ida’

Ida, el cinquè film del director polonès Pawel Pawlikowski, ha sortit com a gran triomfadora de la nova edició dels Premis del Cinema Europeu, al guanyar els premis a Millor Pel·lícula, Director, Guió, Fotografia i el premi del Públic al millor film europeu. Només se li ha escapat el guardó a Millor Actriu, categoria en la que estaven nominades les seves dues protagonistes, Agata Kulesza i Agata Trzebuchowska, i que al final a anat a parar a mans de l’actriu francesa Marion Cotillard, per un extraordinari paper a la darrera cinta dels germans Dardenne, Dos dies, una nit.

Així, la pel·lícula de Pawlikowski continua amb la seva magnífica trajectòria a través dels principals premis cinematogràfics de tot el món. Recordem que l’any passat la cinta polonesa ja va aconseguir emportar-se els premis a Millor Pel·lícula als festivals de Londres, Varsòvia i Gijón, a més d’obtenir la nominació a Millor film estranger als premis David di Donatello. Ara, i a l’espera de la publicació de les nominacions als Òscars, Ida es troba nominada als Globus d’Or, als Satellite i als Spirit com a Millor pel·lícula de parla no anglesa, premi que ja ha guanyat als EUA amb el Circuit de crítics de Los Àngeles i de Nova York.

Ida és una pel·lícula ambientada a la Polònia dels anys 60, on una jove anomenada Anna, una novícia que està a punt de fer-se monja, descobreix un obscur secret de família que data de la terrible època de l’ocupació nazi. Així, aquest film amb tocs de road movie, tracta temes com la família, la religió o el nazisme, tot acompanyat amb una fotografia exquisida i un estil que recorda al cinema d’abans. No per res la cinta a estat comparada amb pel·lícules de Dreyer, Bergman, Bresson o Hanoun. Amb això es diu tot.