Xarim Aresté només tenia tretze anys quan va muntar, a Flix, la seva primera banda de punk, Ratera, seguida de Dog Hair, Mala Sang i encara alguna més. Tot just aterrat a Barcelona es va enrolar al projecte de rumba postmoderna Pantanito, que compaginava amb el garatge de Monoxide Pills. Tota aquesta energia es va projectar en el seu primer gran projecte personal, Very Pomelo, banda que ens ha llegat tres discos excel·lents, autèntiques bombes de rock’n’roll atrotinat, amb l’inefable Xurrac asclat com a cim creatiu. Paral·lelament, en Xarim ha col·laborat amb artistes com Sanjosex, Maika Makovski, Paul Fuster, Antonio Arias o els renovats Sopa de Cabra, i ha endegat, més tard, el projecte en solitari, amb el disc Lladregots (2013).
A La rosada (2014), el nou àlbum, aparca la forma habitual de tocar la guitarra per relacionar-se d’una altra manera, nova, fresca, amb el seu instrument de sempre. La guitarra no reclama protagonisme sinó que esdevé coixí, al servei de les necessitats de cada cançó. El vell guitar-hero deixa enrere els solos i els riffs pirotècnics per tornar-se un artesà. Hi descobrirem també una nova forma de cantar, més serena, més propera, tot i que quan cal no renuncia a aquella veu esqueixada que ja és part de la seva identitat musical. El disc, a més, va acompanyat d’un CD de regal, Cine Ebro: disset miniatures musicals que podrien ser bandes sonores de pel·lícules imaginàries, un experiment colorista que en Xarim ha volgut ubicar al vell cinema de Flix.
Ville à Dômat 