Tag Archives: Primavera Club

El Primavera Club del dissabte 1

Després d’una primera jornada prometadora amb grans concerts de Childhood, Fighter Pillow, Fear of Men i la grata sorpresa de Jaakko Eino Kalevi avui ens espera un segon dia per llepar-nos el dit. La sala Apolo, La2, el Teatre Principal, Teatre Latino i sala Sidecar es tornaren a omplir de música i bones vibracions. Divus Julius Bonasera ens recomena el que no us podeu perdre avui.

NOTHING
Arriben amb l’aval de Relapse, segell especialitzat en sons més o menys extrems, però Nothing no només estan a anys llum de les sacsejades metàl·liques de bandes com Tombs, sinó que els de Philadelphia semblen haver-se proposat revitalitzar el shoegaze dels noranta amb un debut fosc i ple de referències a The Jesus & Mary Chain i My Bloody Valentine, noms que transcendeixen l’anècdota gràcies a la comunió perfecta entre melodia i cascades de distorsió que aconsegueix el quartet nord-americà.

STRAND OF OAKS
A Timothy Showalter el vam conèixer com a cantautor de veu balsàmica i arrels folk amb “Leave Ruin”, però el músic de Philadelphia s’ha proposat ara demostrar que també té un perfil elèctric i eclèctic que exhibeix eufòric a “Heal”. Així, a cavall entre la cançó inquieta de Phosphorescent i l’esquinçament de Jason Molina, el nord-americà s’ha consagrat com a autèntic revitalitzador de l’indie.

WOMAN’S HOUR
Si Beach House i The xx s’acabessin fusionant, el resultat no estaria massa lluny de Woman’s Hour, quartet londinenc que ha trobat la fórmula perfecta per despatxar encantador pop electrònic amb cor indie i acabat artístic. El seu primer treball, “Conversations”, és un esplèndid catàleg de sons envoltants, ritmes nocturns i cançons delicioses al qual els britànics donen forma recolzant-se en una cuidada posada en escena cortesia dels artistes visuals Oliver Chanarin i Adam Broomberg.

El Primavera Club del divendres 31

Avui torna una nova edició del Primavera Club, el germà petit del Primavera Sound. Pels aficionats a les emocions fortes i intenses aquest Club de tardor resulta la millor dosi per poder aguantar fins al mes de maig.

Al llarg de tres dies la sala Apolo, La [2] de l’Apolo, la sala Sidecar, el Teatre Principal i el Teatro Latino seran testimonis directes de la millor producció musical independent que es cou per diferents llocs del planeta. El nexe d’unió entre ells és que la majoria encara no han actuat a casa nostra, i això vol dir que elPrimavera Club continua amb la funció de servir de trampolí per a noves promeses que aviat compartiran escenaris amb els grans noms. Divus Julius Bonaseraens recomana aquells concerts que no us podeu pas perdre.


CHILDHOOD

Tot just han publicat “Lacuna”, el seu primer treball llarg, però porten més d’un any donant que parlar gràcies a cançons com “Haltija” i “Bond Girls”, targetes de presentació amb les quals el quartet londinenc s’ha guanyat un lloc entre el més prometedor del pop britànic contemporani. Se’ls ha comparat amb Temples o amb Tame Impala, però si han aconseguit alguna cosa els de Ben Romans Hopcraft i Leo Dobsen és burlar qualsevol etiqueta a força de despatxar esplèndides i evocadores cançons pop plenes d’entusiasme i bones vibracions.
Sala Apolo. 22.20h



FEAR OF MEN

En la millor tradició de pop britànic i nascut al caliu del segell Fortuna Pop, el quartet de Brighton Fear of Men es presenta com la cara fràgil i sensible de The Pains of Being Pure at Heart. Una banda encapçalada per la dolça veu de Jessica Weiss i apuntalada per les guitarres aquoses de Dan Favey, a la qual la premsa anglesa ja ha reconegut com un encreuament impossible i improbable de Camera Obscura i Joy Division.
Teatre Principal 22.20h


EAST INDIA YOUTH

Darrere l’àlies d’East India Youth s’amaga William Doyle, un jove britànic de Bournemouth que no té inconvenient en citar a Raime i Shostakovich com algunes de les seves influències i a qui el seu debut, “Total Strife Forever”, ha destapat com un imaginatiu malabarista dels ritmes urbans, l’electrònica sedosa i el soul sintetitzat. Un nou petit geni de l’electrònica que beu de la psicodèlia, el synth-pop i el techno per aconseguir belles i ambicioses simfonies com “Heaven How Long”.
Teatro Latino 22.00h

A punt pel Primavera Club

Demà arriba per fi el Primavera Club. El petit Primavera, el Primavera tardorenc amb un estol de noms llaminers que representen la nova fornada de la música alternativa actual. Moltes de les bandes que participaran en el festival, tard o d’hora agafarn ressó internacional i potser les veiem ben aviat en el festival gran. La Sala Apolo, la Sidecar, el Teatre Principal i el Teatre Latino obriren les portes a tots aquests cadells de la música que trepitgen fort. 





De moment, només lamentar la baixa a última hora de Ben Khan, però pel que fa a la resta tothom està ja preparat. Gaudirem del dream pop de Fear of Men, del pop lluminós arribat de Manchester dels Horsebeach, de la contundència de Nothing, de la vigatana CARLA germana de Joana Serrat, del punk edulcurat de Tweens,  del pop fresc dels canadencs Alvvays, de l’entusisme psicodèlic de Childhood, la sedosa electrònica d’East India Youth, del funk coral dels Jungle, del soul elctrònic i elegant dels astraulians Movement, de la feresa punk dels barcelonins The Saurs, de la veu balsàmica de Timothy Showalter, líder de Strands of Oak, de l’heterodòxia electrònica de Tobacco, del post-rock de casa nostra de Muñeco i de Woman’s Hour o quan el pop electrònic esdevé art. 

A més, altres bandes com Rebuig, Ought, PacoSan, Der Panther, White Lung o Younghusband entre d’altres. Tres dies, un cap de setmana sencer ple de melodies i bon rotllo.