Tag Archives: Primavera Sound

Adéu-siau Primavera Sound

Avui diumenge és oficialment el darrer dia del festival. Els tres dies grans amb moltíssims concerts al Parc del Fòrum deixen pas als darrers concerts d’acomiat del festival que tindran lloc a diferents clubs de la ciutat com ara l’Apolo, el Barts o el Parc de la Ciutadella. Entre els artistes més que avui veurem gratuïtament en el parc destaquem a Dum Dum Girls, Hospitality o Renaldo & Clara i entre els artistes que tocaran a diferents sales de la ciutat trobem a Joana Serrat, Ty Segall, Cloud Nothing o Chromeo. Adéu-siau Primavera!
Advertisements

El Primavera del dissabte

Arribem al darrer dia gran del Primavera amb permís de la pluja. Avui la resta del cartell amb artistes de la talla de Mishima, Islands, Belako, Television, Courtney Barnett, Hospitality, Caetano Veloso, Spoon, John Talabot, Cloud Nothings, Nine Inch Nails, Ty Segall, Chromeo o Cut Copy. Divus Julius Bonasera us recomana els concerts que no us podeu perdre.

FOALS
Es van estrenar sota la protecció de David Sitek (TV On The Radio) i amb un àlbum que va rejovenir la new wave a força de guitarres minimalistes i fogoses injeccions de ball, però els Foals d'”Antidotes” no han fet res més que mutar i canviar la pell fins arribar a “Holy Fire”. A la tercera, sembla que diuen els britànics, va la bona, raó per la qual el seu nou àlbum es distancia de “Total Life Forever”, el seu predecessor, per potenciar el seu costat més experimental i avantguardista. Un nou punt de vista amb acabat pop i incrustacions de funk atmosfèric que els d’Oxford resolen amb nota entre cançons com “Late Night” i “Providence”. Escenari Heineken 02.10h

MOGWAI
Van portar el post-rock a una nova dimensió picotejant del krautrock, l’slowcore i el progressiu i transformant el seus directes en autèntiques batalles campals de distorsió, crescendos infinits i ritmes marcials, i segueixen desplegant el seu aquelarre sonor i fent malabarismes entre la instrumentació cristal·lina i els sons oscurs i opressius. Amb més de quinze anys de carrera a la seva esquena i una dotzena de discos, alguns d’ells tan influents com “Rock Action” i “Mr. Beast”, alimentant les calderes de la seva tempesta sònica, els escocesos tornen al Primavera Sound amb “Rave Tapes”, un nou exemple d’enginyeria instrumental amb el qual la banda de Glasgow combina elegància èpica i textures electròniques amb tot el que han après realitzant bandes sonores com la de la sèrie francesa “Les Revenants”. Escenari ATP. 01.00h


DUM DUM GIRLS
La californiana Kristen Gundred, més coneguda per aquest sobrenom de Dee Dee Penny amb el qual es maneja en Dum Dum Girls, ha fet un pas més en la transformació sonora de la seva banda amb el recent “Too True”, treball que marca distàncies amb aquells començaments de garage febril i devoció ramoniana i aposta per una renovada sofisticació. Centrifugant el pop i seguint els passos de bandes com Vivian Girls i Best Coast, la californiana amplia pla per donar-li al seu punk amb pedigrí un acabat més vistós i un atractiu arrebossat de reverb i distorsió. Escenari Pitchfork 20.00h.

VOLCANO CHOIR
Abans que “For Emma, Forever Ago” li convertís en un dels fars més enlluernadors del folk indie, Jutin Vernon -o, el que és el mateix, Bon Iver- ja s’havia començat a multiplicar en col·laboracions i projectes paral·lels amb Gayngs i Volcano Choir, formació que comparteix amb diversos ex components del grup experimental Collections of Colonies of Bees i amb la qual es va estrenar el 2009 amb “Unmap”. Amb la publicació de “Repave”, l’esperit de Vernon sembla haver-se apoderat definitivament d’una formació que guanya entitat fonent folk i experimentació i obrint una nova finestra al pop. Escenari Sony 21.50h

El Primavera del divendres

Segon dia fort amb molts més artistes i bandes preparades per estrenar-se en el Primavera Sound 2014. Avui entre d’altres tocaran: Oso Leone, Anímic, Joana Serrat, León Benavente, Haim, Speedy Ortiz, FKA Twigs, Sharon Van Etten, The Twilight Sad, The War on Drugs, Pixies, The Growlers, SBTRKT i John Grant. Divus Julius Bonasera ens recomana cinc concerts que no us podeu perdre.

SLOWDIVE
Quasi dues dècades després d’acabar amb Slowdive per a concentrar-se en Mojave 3, Neil Halstead i Rachel Goswell reactiven el projecte amb el qual es van anticipar a l’esclat del shoegaze per reivindicar sobre l’escenari treballs com “Just For A Day” i “Souvlaki”. Pedra angular de l’indie britànic dels noranta i visionaris del dream pop, Slowdive van saber moure’s entre Cocteau Twins i My Bloody Valentine, van seduïr a Brian Eno i es van convertir en una de les bandes-emblema de Creation Records, raons més que suficients per celebrar el seu retorn a la vida i el renaixement d'”Alison”, “Blue Skied an’ Clear” i “Sing”.  Escenari Sony. 21.40

THE NATIONAL
El triomf de la perseverança i la demostració que el rock independent pot ser ambiciós sense perdre gens d’interès. Després de passar gairebé una dècada autoeditant-se i girant per sales d’un aforament més aviat discret, The National van sortir propulsats de “High Violet”: la seva intensitat èpica i aquestes ardoroses cançons sàviament inflamades van trobar oïdes en més d’un milió de persones. Una fita que ha convertut Matt Berninger i companyia en capdavanters del nou rock tèrbol i malenconiós i que els ha portat a conquistar lligues majors amb “Trouble Will Fins Me”, treball que els porta de tornada al festival després del seu sensacional debut en l’edició del 2011. Escenari Sony. 00.20h

DARKSIDE
La col·laboració entre el productor Nicolas Jaar i el guitarrista Dave Harrington segueix donant bons resultats i, després de presentar-se amb un EP homònim i remesclar per sorpresa a Daft Punk sota el nom de Daftside, cristal·litza ara en l’envolvent “Psychic”. Amb el talent precoç de Jaar, autor d'”Space Is Only Noise”, com punt fort i una fosca i elegant concepció de l’electrònica, Darkside abracen jazz, funk, psicodèlia i música disco en un àlbum de perfils nocturns, detalls sintètics i misteri estilitzat. Escenari Ray-Ban. 01.00h.

!!!
Van sobreviure a la ressaca post-punk i dance-pop de la dècada passada i a l’impacte mediàtic de discos com “Louden Up Now” i “Myth Takes” i aquí estan un altre cop, apropant-se més que mai a la pista de ball i reinventant la tradició del pop negre amb “Thr!!!er”. Principals salvaguardes de l’electrònica recreativa i fogosa ara que LCD Soundsystem han desaparegut del mapa, els de Nic Offer canvien el post-punk pel funk i els ritmes cuirassats per una nova elegància que, no obstant, no resta gens d’impacte a la seva proposta. Escenari Heineken. 02.00h

JAGWAR MA
La poció psicodèlica que des d’Australia han vingut donant bandes com Tame Impala, canvia de mans per recaure a Jagwar Ma, assolellat i hipnòtic duo de Sidney que va encandilar amb “Come Save Me”, el seu single de presentació, i on molts han volgut veure la reencarnació dels Primal Scream d'”Screamadelica”. Amb el so del Manchester dels 90 com a punt de partida i encesos elogis de Noel Gallagher (Oasis), Jagwar Ma han superat totes les expectatives amb “Howlin”, un debut àcid, ballable i espiritual amb el qual amenacen als mateixos Tame Impala. Escenari Ray-Ban. 03.05h.

Primavera als clubs: Volcano Choir

Abans que “For Emma, Forever Ago” li convertís en un dels fars més enlluernadors del folk indie, Jutin Vernon -o, el que és el mateix, Bon Iver– ja s’havia començat a multiplicar en col·laboracions i projectes paral·lels amb Gayngs i Volcano Choir, formació que comparteix amb diversos ex components del grup experimental Collections of Colonies of Bees i amb la qual es va estrenar el 2009 amb “Unmap”. Amb la publicació de “Repave”, l’esperit de Vernon sembla haver-se apoderat definitivament d’una formació que guanya entitat fonent folk i experimentació i obrint una nova finestra al pop.
Aquesta tarda a la sala Apolo.

El Primavera del dijous

Primer dia gran del Primavera Sound al Parc del Fòrum. Després del gustós aperitiu d’ahir avui s’inicia de debò el festival. Moltíssimes bandes i artistes repartits pels difernts escenaris del Parc del Fòrum desplegaran tot el millor del seu arsenal pel gaudi dels milers d’assistens. Entre d’altres tocaran Julian Cope, El Petit de Ca l’Eril, The Ex, Joan Colomo, Majical Cloudz, Sun Ra Arkestra, Midlake, St.Vincent, Jamie XX, Neutral Milk Hotel, CHVRCHES, Queens of The Stone Age, Charles Bradley i Metronomy. A continuació, Divus Julius Bonasera us recomana els cinc concerts que no us podeu perdre: 

Warpaint 

Les comparacions acostumen a ser odioses, però necessàries per situar el personatge. És veritat que tenen elements de Siouxie & The Banshees, Cocteau Twins i fins i tot The Cure, però aquest és el preu que cal pagar quan també s’opta per melodies que cavalquen en la foscor sonora. El debut de les californianes (‘The fool’, 2010) va ser espectacular i la seva continuació (‘Warpaint’, 2014) confirma la seva progressió ascedent. Escenari Heineken 20.40h.


 

Arcade Fire 
Els canadencs Arcade Fire presentaran el seu quart àlbum “Reflektor”, un disc al qual ha precedit una insòlita campanya de promoció basada en accions al carrer, concerts secrets sota pseudònim i missatges críptics. Aquest nou treball, produït per James Murphy de LCD Soundsystem i l’influent segell DFA, suposa un canvi notable en el so del grup, que s’allunya una mica de la èpica i els sons foscos i abraça els ritmes disco i un cert aire new wave en gran part de les seves composicions. Escenari Sony. 00.30h. 


 

Future Islands 
Els han calgut quatre discos per fer el salt, i canviar de companyia: el quart disc, ‘Singles’, publicat amb 4AD, els ha obert la porta de sortida de l’underground i els ha posar en boca de tots amb una col·lecció de cançons d’elegant synth pop en boca de Samuel T. Herring, crooner irònic i expressiu amb pinta de geni. Pop sense guitarres suaument tenyit d’èpica. Escenari Pitchfork. 22.05. 


 

Real Estate 
Van enlluernar amb “Days”, un deliciós tractat de pop clàssic ple de guitarres al Byrds i tornades memorables, i ara, després de tres anys d’espera, per fi tornen amb “Atlas”, treball amb el qual la banda de Nova Jersey segueix estirant el fil del pop superlatiu i enlluernadora per lliurar cançons com “Talking Backwards”, avançament del que serà el seu nou àlbum i confirmació que la banda no perd peu a l’hora de facturar cançons impecables. Escenari Heineken 18.40. 


 

Rodrigo Amarante 
Company d’aventures de Devendra Banhart i integrant, al costat de Fabrizio Moretti (The Strokes), del duet Little Joy el brasiler Rodrigo Amarente porta des de finals dels noranta buscant nous camins pels quals conduir la tradició i enriquiment de la música popular brasilera amb injeccions de pop i rock. Involucrat en bandes com Los Hermanos i Orquesta Imperial, Amarante ha cultivat rock mestís i folk assolellat i es reivindica ara com a compositor amb “Cavalo”, un treball en solitari amb què, seguint les passes de Tom Zé, aprofundeix en la cara menys transitada del tropicalisme. Escenari Ray-Ban. 18.40h.

Primavera als clubs: Dimecres 28 de maig

A La2 de l’Apolo avui tocaran Aries, Beach Beach i Me and The Bees. Si el seu primer treball, l’encantador “Fuerza Bien”, es feia fort entre els marges de l’indie-folk de baixa fidelitat i espremia al màxim les bondats de l’amateurisme en cançons com “Tibidabo”, la tornada dels catalans Me & The Bees amb “Mundo Fatal” és el perfecte exemple de com treure’s la vergonya i la timidesa de sobre per signar robustos himnes de power pop com “Silver Cross”. El seu nou disc, gravat als estudis Caballo Grande amb Ferran Resines i Cristian Pallejà, serveix per confirmar el trio barceloní com una de les grans sorpreses del pop underground estatal.



 

A la sala gran de l’Apolo tocaran The Brian Jonestown Massacre, Holy Ghost! Dj’s i també Har Mar Superstar (USA). Si existeix el soul de baixa fidelitat i Stevie Wonder hagués perdut un germà bessó lletós i desmanegat, Sean Tillman seria el candidat ideal per endur-se tots els premis. Canta en calçotets, llueix com una versió indie de Ron Jeremy i la seva discografia ha passat pel pop dels vuitanta i el R&B de desballestador. El seu últim disc, però, transcendeix el personatge i aquesta posada en escena contrafeta i kitsch per fer diana al cor de la música negra, desempolsant soul i funk sense estridències i ascenent de cop a la mateixa divisió que Jamie Lidell i Eli Paperbo.


 

Per acabar Koldo Soret (Surfin Kaos, Utikan, Mugatik) i Ursula Strong (Zuloak, Las Culebras) són Niño Coyote eta Chico Tornado, poderós duo de Guipuzcoa que centrifuga i esclafa rock & roll d’alt octanatge i blues fosc. El seu primer treball, un huracanat tractat de rock en brut que absorveix acords de Kyuss i Black Sabbath i els transforma en implacables monòlits amb lletres en euskera i ressons llunyans dels White Stripes, enriqueix una mica més el mapa sonor d’Euskadi amb les esgarrapades de “Montser” i “Caballo loco”.

Welcome Primavera Sound!

Welcome Primavera Sound! Demà s’inicia el festival més primaveral i indie del moment. El Primavera Sound pren tots els racons de la ciutat de Barcelona per oferir-nos un estol de bones bandes i artistes. Les previsions d’enguany es que se superin les 60 mil persones per dia durant els quatre dies forts del festival. Avui és el concert d’apertura i com ja ve sent habitual l’accés al Parc del Fòrum és totalment gratuïta. El cartell de demà és molt seductor: Sky Ferreira, Holy Ghost, Stromae i els Temples entre d’altres.

Dos anys després de debutar amb el single “Shelter song” i franquejar el pas a una nova onada de psicodèlia britànica regada en àcid i recolzada sobre robustes carcasses ballables, els britànics Temples pugen l’aposta amb la publicació del seu primer treball, “Sun Structures”. Com una versió mutant dels Byrds creuada amb els Flaming Lips, la banda britànica reivindica el llegat més colorista dels Beatles per jugar a combinar-lo amb gestos de complicitat a MGMT i The Stone Roses en un dels discos més refrescants de la temporada.

Sky Ferreira anava per a estrella del pop juvenil o, en el millor dels casos, per a nova joguina de l’electropop més desenfadat, però l’aparició de “Night Time, My Time”, el seu debut en format àlbum li ha donat un important gir a la seva carrera i l’ha convertit en veu d’una generació capaç de reivindicar per igual el grunge, el noise, el pop ballable i el shoegaze i de transformar-se de la nit al dia en la nova heroïna del pop fosc. Amiga del desaparegut Michael Jackson i artista díscola capaç de sobreposar-se a les reticències del seu segell, la californiana s’estrena a Barcelona just quan el seu nom ha traspassat barreres musicals de forma definitiva com a musa de Calvin Klein i Yves Saint Laurent.

Si amb el seu debut ja van posar una pica de sunth pop gomós i despreocupat al cor de DFA, els novaoirquesos Holy Ghost! segueixent fent de les seves i en “Dynamics” el segon treball, exhumen el pop dels vuitanta de la mà de New Order i The Human League i s’ho passen d’allò més bé combinant-ho amb les enrampades de LCD Soundsystem. Un salt al buit de la pista de ball que el duo nord-americà soluciona a força de hits i espantant l’ombra del revival amb injeccions d’space disco.