Els enigmes del professor Kolja: L’àrea 51

L’àrea 51 és una secció situada al centre de la Base de la Força Aèria de Nellis, a 170 km al nord de Las Vegas (Nevada). És propietat del Departament de Defensa dels Estats Units i de la força aèria. El nom d’àrea 51 prové d’una divisió en zones que va fer el govern americà per a l’administració de serveis amb l’intenció de designar una porció del desert d’Arizona.

La base militar en qüestió sembla que va ser una instal·lació de la CIA des de la que partien vols espia en direcció la URSS. El secret que rodeja la base i la política contradictòria del govern dels EUA admetent que la base no existia a portat a aquesta a convertir-se en un dels temes principals de les teories de conspiració i el fenomen OVNI. Algunes de les activitats poc convencionals que s’han dit que es realitzaven a la base són:

L’emmagatzematge, examen i investigació d’una nau alienígena (incloent-hi material suposadament recuperat a Roswell); l’estudi dels seus ocupants (vius i morts), i la manufactura d’aeronaus basades en la tecnologia alienígena; reunions o treballs comuns amb els extraterrestres; el desenvolupament d’armes exotiques d’energia per a aplicacions de defensa estrategica SDI (Strategic Defense Initiative) i dispositius per al control del clima.

Els enigmes del professor Kolja: Era Harold Wilson un agent soviètic?

Es creu que el desertor soviètic Anatoliy Gloitsyn va afirmar que Harold Wilson (Primer Ministre de Gran Bretanya entre els 1964 i 1970 i 1974 i 1976) era un espia del KGB. A més, se suposa que també va assegurar que Hugh Gaitskell, un líder polític del moment, va ser assassinat pel KGB per tal que pogués ser substituït per Harold Winston com a dirigent del Partit Laborista. L’exoficial del MI5 Peter Wright va assegurar en les seves memòries “Caçador d’espies” que li havien informat que Wilson era un agent soviètic.

L’MI5 va investigar repetidament a Harold Wilson durant diversos anys abans de determinar de manera definitva que ell no tenia cap relació amb el KGB. En un programa de la BBC “El complot contra Harold WIlson”, que va ser emès l’any 2006, s’afirmava que l’exèrcit estava considerant portar a terme un cop d’estat contra Wilson l’any 1974. Wilson havia dit a la BBC que havia tingut por de patir un atemptat del servei secret britànic a finals del 1960, després d’una forta devaluació de la lliura esterlina, i també de nou el 1974, quan va guanyar les eleccions contra Edgard Heath.

Els enigmes del professor Kolja: La llegenda de l’Ourang Medan

El 1947, dos vaixells nord-americans dels EUA van rebre una senyal d’auxili d’una nau holandesa que es trobava en aigües properes a Malàisia. La trucada provenia del vaixell Ourang Medan, i demana ajuda urgent ja que els membres de la seva tripulació estaven morint. L’últim missatge que es va rebre del vaixell deia: “Jo moro”.

Al arribar a la zona on es trobava l’Ourang Medan, les dues tripulacions estatunidenques van veure que el vaixell es trobava en perfecte estat, però tota la seva tripulació havia mort en estranyes circumstancies. El més curiós de tot l’assumpte és que en el moment en que s’anaven a iniciar les investigacions de l’accident, el vaixell va patir una explosió i es va enfonsar.

Els enigmes del professor Kolja: La ciutat d’Hèlice

Tothom coneix la història mite de l’Atlàntida, la famosa ciutat submergida, però en canvi, la història d’Hèlice no és tan coneguda, tot i que si que es tracti d’un cas real. Durant molt de temps l’existència d’aquesta ciutat només era coneguda a causa d’uns escrits del famós geògraf Pausànias, el qual havia deixat escrit que la ciutat, que devia estar situada a la regió egea d’Acaia (on realment es troba), va ser engolida pels mars conjuntament amb la ciutat de Bura.

Pausànias, però, va viure gairebé 500 anys després de la suposada desaparició de les dues ciutats, i durant l’Edat Mitjana es va suposar que era una història mítica. A l’època moderna, però, no van ser pocs els arqueòlegs que defensaven l’existència de la ciutat, i per afirmar això es basaven en la concreta localització geogràfica que havia donat el geògraf i també en que en aquella zona el mar tenia una força molt gran i constant.

Finalment, després de trobar diverses restes de ciutats aquees de la mateixa regió que la suposada Hèlice on s’afirmava la seva existència, es va acceptar que els fets relatats per Pausànias com a certs. Ja en els nostres dies, Spyridon Marinatos, director general d’antiguitats de Grècia, va buscar durant anys les restes d’Hèlice i finalment, el 2001, després de 12 anys de recerca, la va trobar juntament amb una ciutat de l’Edat del Bronze datada cap al 2400 a.C. que va ser enfonsada per un tsunami al igual que Hèlice, però dos mil anys abans.

Ara sabem que les ciutats d’Hèlice i Bura van existir realment, i que van ser enfonsades per un terratrèmol nocturn l’any 373 a.C. Tota la ciutat va quedar recoberta per l’aigua i ningú se’n va salvar Per als aqueus d’aquella època, el terratrèmol i el posterior tsunami havien estat la resposta del déu Posidó al fet que la ciutat no havia volgut donar la seva estàtua del déu als colons de l’Àsia Menor i ni tan sols havien deixat que es prengués com a model. El 1861 un grup d’arqueòlegs alemanys ja havien descobert una moneda de la ciutat que tenia molt curiosament l’efigie de Posidó.

Els enigmes del professor Kolja: Els accidents a la Carretera dels Ossos a Sibèria

Es diu que per cada metre de construcció d’aquesta carretera es va segar una vida. Es diu que amb les temperatures existents a la zona, una persona, perduda en aquells paratges, amb prou feines resistiria 8 hores sense congelar-se. Diu la història que centenars o milers de persones van ser obligades a realitzar treballs forçats per construir aquella carretera trans-siberiana, la coneguda com “Carretera dels Ossos”, aquella on els que es van oposar a Stalin ho van pagar amb la vida, segons es diu, essent enterrats sota el seu asfalt.

Explica la llegenda que les ànimes de molts d’ells vaguen per allà. Durant un tram de gairebé 30 kilòmetres d’aquella via la quantitat d’accidents ocorreguts és altíssima. Quan els conductors afectats (els supervivents), han sigut preguntats per les causes que els portaren a aquella situació, ningun fins ara ha pogut recordar el motiu. Com a conseqüència, els amants de les llegendes, dels misteris, s’han llençat a proclamar les seves teories fantasmals més extraordinàries, tot i que una de les més conegudes és aquella que diu que la causa de tots els accidents és un estrany gas que sorgeix de sota la mateixa carretera, on suposadament es troben molts dels seus constructors…

El cert, però, és que en aquesta carretera, tan representativa de la barbàrie humana i del genocidi, conflueixen tots els ingredients necessaris per arribar a pensar en fets més enllà dels límits naturals.

Els enigmes del professor Kolja: La pluja roja de Kerala

Entre el 25 de juliol i el 23 de setembre de 2001 va tenir lloc el fenomen conegut com a pluja roja de Kerala. Aquest fenomen meteorològic va consistir en una pluja de color escarlata, tot i que també és va informar de pluges grogues, negres i verdes. És té constància que des del 1896 aquestes pluges s’han anat repetint en diverses ocasions. Tot i que en un principi es va pensar que el fenomen tenia lloc degut a partícules d’algues que flotaven a l’aire, posteriors anàlisis de l’aigua recollida van demostrar que l’origen d’aquest fet era molt més extraordinari.

El 2006 la revista científica Astrophysics and Space va publicar un estudi realitzat per Godfrey Louis i Santhosh Kumar, de l’Universitat Mahatma Gandhi, que proposava que l’origen de les cèl·lules trobades a la pluja roja de Kerala era extraterrestre. La seva hipòtesis es basava en el que es coneix com a panspermia. Aquesta teoria promulga, en poques paraules, que la vida a la Terra hauria arribat de l’espai, per mitja d’asteroides o meteorits. Amb el temps, aquesta proposta de Louis i Kumar s’ha vist reforçada, ja que al passat 2010 va aperixer un altre informe on es destacava que els bacteris trobats en les restes d’aigua es podien reproduir a una temperatura de més de 121 graus centígrads, cosa que cap bacteri del mateix tipus conegut pot fer. De ser cert això, seria la primera vegada que es confirma un succés de panspermia.

Els enigmes del professor Kolja: La veritable núvia cadàver

Júlia Buccola Petta era una jove d’ascendència italiana que somiava amb ser mare. Va viure amb il·lusió els nou mesos d’embaràs, desitjant que arribés el dia de tenir el seu fill en braços. Desgraciadament, el di de donar a llum van morir tant ella com el seu fill. Això va succeir el 1921, a Chicago, i la jove de tan sols 29 anys va ser enterrada vestida de núvia amb el seu fill en un cementeri de la zona.

La seva mare, Filomena Buccola, va començar a tenir somnis recurrents en el que la seva filla li demanava que la desenterres. Va començar a tenir la certesa que la seva filla estava viva, i al cap de sis anys, va aconseguir el permís del sacerdot encarregat del cementeri per a desenterrar-la.

Quan van obrir el taüt, i davant la sorpresa i la incredulitat de tots els presents, van trobar un cos sense cap signe de descomposició, descoloració o qualsevol altre senyal físic que portes a pensar que la jove havia mort feia sis anys. Només el vestit de núvia semblava mostrar els efectes del pas del temps. Els testimonis li van fer una fotografia per demostrar aquest increïble fet, tot i que després va ser molt discutida. Al lloc on estava enterrada la jove Júlia i van construir una estàtua d’ella vestida de núvia i amb el ram de roses que portava per les seves núpcies.

Diuen els que ha passat per aquell lloc, que en l’aire s’hi percep un lleu aroma a roses, tot i que aquestes plantes no creixen pels voltants. Igualment, no són pocs els testimonis que diuen haver vist a una jove vestida de núvia passejant pel lloc, perduda i sense un rumb aparent… I sense el seu fill.