Pardals: Elora

L’ exGlissandol Marco Morgione l’any 2013 fundà Elora. En aquesta nova aventura l’acompanyen també Daniel Cano Alarcón i Daniel Setti. En menys de dos anys, han treballat de debò i han tret cinc EPs amn temes nous i un EP recopilatori pel mercat nord-americà, amb el segell barcelonès Siete Señoritas Gritando. També han produït uns quants videoclips. Elora finalment publiquen el seu primer LP “Tú”l i el presenten primer pels Estats Units amb una extensa i exitosa gira de 21 concerts en només 25 dies, tocant en ciutats tan emblemàtiques com Nova York (5 dates), Philadelphia, Boston, Providence, Louisville, Norfolk, Nashville… i moltes més.

Soroll, afinacions rares, veus corale i ritmes contundents formen part de l’espectre sonor d’aquest trio multinacional (Nàpols, Múrcia i São Paulo són les seves ciutats natals). Amants de bandes com Sonic Youth, Sebadoh i My Bloody Valentine, el seu objectiu és trobar un so propi. Són els nostres “pardals” de la setmana i avui seran a la sala Almo2bar.

Pardals: Xarim Aresté

Divus Julius Bonasera ens presenta el “pardal” d’aquesta setmana. Els vessaments químics d’Ercros al pantà de Flix havien de tenir la seva part positiva. Potser sense aquests adulterants no haurien sorgit personatges com Xarim Aresté, que de petit va beure d’aquelles aigües i ara, com caigut a la marmita de la poció màgica, escampa arreu el seu do en forma de cançons. Després d’una llarga trajectòria amb Very Pomelo i també com a escuder de Maika Makovski, Sopa de Cabra o Sanjosex, ara presenta el segon disc en solitari, La rosada.

Després de la cruesa i la sinceritat a raig de l’anterior disc Lladregots, ara Xarim Aresté deixa enrere els solos i els riffs pirotècnics per esdevenir un artesà de les cançons. A més, descobreix una nova forma de cantar, més serena, més propera, tot i no renunciar quan cal a aquella veu quasi esqueixada que ja és part de la seva identitat musical. La rosada és un disc de cançons, cadascuna més addictiva que l’anterior. Un disc que desprèn màgia i frescor en estat pur amb pinzellades musicals d’un valor incalculable. Un disc lluminós, edificat sobre una base austera però sòlida, amb els guarniments justos que reclamava cada cançó, com per exemple subtils arranjaments de metall. Aquest proper 6 d’octubre  el festival Connexions el duu en concert a la sala Amo2bar.