El darrer dilluns varem tenir al director de la Sala Hiroshima, Gaston Core.
Hiroshima és un nou espai independent dedicat 
a l’exhibició de les arts escèniques, la música en viu i el pensament contemporani. La seva línia artística es centra en la creació contemporània: els nous llenguatges, les tecnologies aplicades a l’escena, les arts del moviment i les noves dramatúrgies al circ.
a l’exhibició de les arts escèniques, la música en viu i el pensament contemporani. La seva línia artística es centra en la creació contemporània: els nous llenguatges, les tecnologies aplicades a l’escena, les arts del moviment i les noves dramatúrgies al circ.Com se us va ocòrrer la idea d’anomenar-lo Hiroshima?
Estàvem buscant per un lloc un nom que es desmarqués d’una idea d’un teatre, que ho classifiqués en una idea d’un teatre. Vam començar a pensar en noms i vam trobar un símbol: i vam trobar un lloc de renovació, d’esperança i renaixement.
Com va sorgir la idea de crear aquest espai?
A l’any 20012, el pitjor any de la crisi, quan van pujar l’iva cultural al 21% la fundadora de l’espai pensà que era el millor moment per obrir un espai cultural perquè la crisi i el moment de tensió de caiguda d’un sistema que t’empeny a pensar a programar una manera de gestionar un equipament cultural, una nova manera de comunicar-te amb el públic. Aquesta nova manera d’maginar-te o pensar que podia ser un nou model de gestió doncs es tradueix Hiroshima avui.
El 2012 vàreu generar la idea, i el 2015?
I al 2015 vam estar un temps gestant la idea un altre temps buscant un local, un temps desenvolupant el projecte arquitectònic i fent el model de negoci amb la normativa vigent d’ús urbà, i després obres i remodelació del local.
El local té tres espais…
Té tres espais, un bar, una sala d’arts escèniques i una sala per a música en viu. La curiositat és que cada una dels tres espais té una entrada independent del carrer Vilà i Vilà però les tres estant connectades per dins. Amb això el que volem és potenciar la mescla de públics, el creuament d’activitats.
Quina és la sala més gran?
La Sala Negra, li diem així perquè és molt negra menys la cabina tècnica, té unes grades amb uns bancs que no tenen separació fent del públic una massa homogènia al moment de la representació.
Al Bar hi ha sessions de dj i esdeveniments gastronòmics…
Bé, la oferta l’estem consolidant, hem estat fent proves de plats, tapes, la idea és fer una carta de deu platets o tapes de cuina mediterrània amb productes de mercat i per suposat molts bons vins, carta de còctels i licors de bona qualitat per potenciar la nit.
La Sala 2, que serà destinada en principi als concerts està en construcció?
Sí, exactament, la idea és llançarla al 2016, com a programació musical, de moment l’estem utilitzant com la sala de teatre per realitzar tallers i trobades, conferències… Però a partir del 2016 llançarem un programa musical
Teniu intenció de provar diverses arts escèniques, en un mateix espai que es divideix en 3? Aquesta possibilitat és quasi l’única a Barcelona o de les poques d’obrir una porta i entrar a una altra sala?
Hi ha dos particularitats a la sala: les dimensions al voltant de la programació, són unes dimensions intermitges entre una sala gran i una sala petita alternativa i a més a més en relació a la localització, una localització molt cèntrica, al carrer del Paralel i per altra banda hi ha un tema que són els equipaments, tenen diferents sales i que estan comunicades d’una manera però sí que hi ha un càracter molt inicial a l’espai, té un esperit independent, molt cosmopolita, molt urbà, això relacionat amb les arts escèniques pot ser una mica novetat dins de la oferta urbana.
Anem a parlar d’arts escèniques, des del teatre… fins a circ?
La línia és les arts escèniques, amb diferents llenguatges, el teatre, el teatre físic, la dansa, el nou circ, per exemple, però tot té una línia d’innovació i investigació, cada un dels espectacles que programem, tenen un alt nivell de risc, d’innovació, les activitats estan obertes a tot el públic,
Parla’ns d’aquesta iniciativa que es diu Pensament?
La idea aquí és anar proposant poquet a poquet al públic diferents activitats que complementin o que puguin posicionar al públic i a l’espectadro al moment de la representació, a més a més de l’espectacle doncs posi en relació el contingut o el discurs d’un espectacle determinat, un moment més reflexiu. Per exemple el primer espectacle va ser tecnològic, s’aplicava la dansa i vam fer un workshop on s’explicava el funcionament d’aquest software específic que utilitzava l’artista en relació a un discurs determinat sobre moviment d’història de la dansa..
Explica’ns això de Sucedió en Hiroshima…
És un arxiu en el que volem anar registrant fotos, treballs que s’han anat fent, sobretot perque en veritat hem tingut molta sort aquest trimestre amb artistes que ens han anat acompanyant amb un recorregut important, el nostre objectiu és treballar amb artistes emergents, que encara no han arribat a un gran públic i en aquest sentit volem registrar tot això.
Per anar acabant, que ens recomanes de la programació d’Hiroshima d’aquesta setmana o la que ve?
Estem en una setmana especial, és la única proposta que durarà tres setmanes és Ernesto Collado-VAN HOESTENBERGHE amb Piero Steiner que fan una crítica sobre el model urbanístic des d’un punt de vista, amb molt humor i tendresa també i claredat sobre el que està succeint. Fins el 16 de Maig.
Moltes gràcies per haver vingut al nostre programa i que vagi molt bé Hiroshima que segur que us anirà molt bé.
Ville à Dômat 