Introducing…Black Country, New Road

FAV for “post punk”, RT for “art rock”. As Black Country, New Road can’t decide what label best suits their music, asking their ever-increasing legion of fans doesn’t seem like a bad idea. Although, thinking again, the British sextet does well to keep us in a constant state of doubt as to what their next change of direction will be: a torrent of absolutely free sax, meta-pop nods (there are references to Scott Walker and Richard Hell in the lyrics), some words mumbled by a narrator on the verge of madness and seconds of silence that weigh a ton. The only (and exciting) certainty that the band transmits is the same you can find in the blood tests of Squid and Black Midi: right now, the waters of the Thames flow with the same no wave turbulence as the Hudson at the end of the seventies.

Primavera Sound 2016 #Friday

A la jornada de divendres del Primavera Sound hi ha un nom que destaca per sobre la resta. Si més no pel temps que fa que no passen per Barcelona, i és que Radiohead no ens visiten desde 2008. En aquest temps, el quintet liderat per Thom Yorke s’ha consolidat com un dels pocs noms capaços d’atraure un públic massiu i, al mateix temps, mantenir a ratlla qualsevol tipus de concessió, adoptant elements de l’electrònica, el jazz i fins i tot el dubstep. De la resta del cartell de divendres el formen altres grans noms dels quals desetaquen Miles Kane i Alex Turner (Arctic Monkeys), que tornen a aparcar temporalment els seus projectes principals per recuperar The Last Shadow Puppets, barreja de pop psicodèlic, folk luxós en la línia d’Scott Walker i referències a l’spaguetti western; el pop somiador i captivador de Beach House, duo de Baltimore format per Victoria Legrand i Alex Scally, que tornen per hipnotitzar-nos amb els seus dos últims discos, publicats el 2015, ‘Depression cherry’ i ‘Thank your lucky stars’; les llegendes de l’indie nord-americà Dinosaur Jr., amb J. Mascis al capdavant, que després de celebrar el 2015 el trentè aniversari del seu furiós i atronador debut amb una marató de sis concerts a Nova York segueixen sense intenció de jubilar-se; el retorn dels australians The Avalanches, que l’any 2000 van publicar el seu recordat debut, ‘Since I left you’, una obra d’artesania sonora construïda a partir de més de 3.000 samples; les mutacions sonores de la banda de Baltimore Animal Collective; l’orquestra ambulant de Zach Condon i els seus Beirut, que tornen a mesclar el folk i els sons tradicionals al seu disc ‘No no no’ (2015);Cabaret Voltaire, considerada una de les bandes més influents i respectades de l’escena britànica, que tornen després de dues dècades allunyats dels escenaris, amb el seu pop fosc i la seva electrònica experimental; el hip-hop reposat, reflexiu i amb vista al soul del raper de Los Angeles Jay Rock; la intensitat lírica, màgia melòdica i pop perfecte de l’australià Robert Forster (The Go-Betweens) o l’exploració del minimalisme experimental de Kiasmos, projecte a quatre a mans entre Ólafur Arnalds i Janus Rasmussen.

 

Entre tants noms internacionals, juguen a casa el pop dels barcelonins Inspira i Big Summer; el madrileny C. Tangana, un dels principals renovadors de l’escena del rap a Espanya; la psicodèlia tranquil·la dels madrilenys Baywaves; el hardcorde i screamo dels cordovesos Viva Belgrado o el punk-pop garatger dels gironins Aliment.