Tag Archives: Sleaford Mods

Ville à Dômat #241: ‘Music Won’t Tear Us Apart’

Units cada dilluns per la música. Divus Julius té preparada la maleta per la sessió de demà. Estrenarem el més nou de The Chemical Brothers, American Football, Sleaford Mods, Girlpool, Beirut i Fat White Family entre d’altres. A més us presentarem a Abc Dialect, Chelou, Heirloom, Martha o Amyl and The Sniffers. Us informarem sobre els guanyadors del BBC Sound 2019 i del nou llibre de l’enfant terrible de les lletres franceses, el polèmic Michel Houellebecq.
Dilluns 7PM Ràdio Ciutat Vella 100.5FM
Ville à Dômat: Music Won’t Tear Us Apart

Advertisements

Divus Julius presents…Sleaford Mods

The duo from Nottingham of singer and founder Jason Williamson and musician Andrew Fearn (who joined in 2012) excel at expressing the raw emotions of the most jaded working class, thanks to their nihilistic and raging catharsis that comes out of the UK and under the post-punk banner. Their lyrics speak of masculinity and weakness, of professional liars and the great rock and roll swindle. They present their latest album, ‘English Tapas’ (2017) tonight at Razzmatazz.

La reivindicació obrera de Sleaford Mods

El duo de Nottingham integrat pel vocalista Jason Williamson -el seu fundador- i el músic Andrew Fearn (que es va incorporar en 2012) és el conjunt musical que millor està sabent expressar, des del Regne Unit i amb el post-punk com a bandera, gràcies als seus catarsi nihilistes i rabioses, les crues emocions de la classe obrera més fastiguejada. Ho fan parlant de masculinitat i feblesa, de grups immunds, de mentiders professionals i de la gran estafa del rock and roll. Avui  a la sala Apolo.

Festival Primera Persona

El Primera Persona, festival dedicat als autors literàris i musicals que fan servir la primera persona del singular i l’experiència pròpia com a matèria primera de la seva obra, torna per una quarta edició plena d’actuacions, xous, concerts i monòlegs.

Pel que fa als músics, en formen part Sleaford Mods, duo anglès de rap i ‘spoken word’, procaços, cridaners i molt articulats, que parlen de masculinitat i feblesa, de classe obrera, de grups immunds i de mentiders professionals i de la gran estafa del rock and roll; Laetitia Sadier, la que va ser cantant, teclista i principal lletrista d’Stereolab i que ja ha publicat tres àlbums en solitari des de l’any 2010; The Monochrome Set; Jon Langford (The Mekons); Kiko Veneno i una sessió dedicada a les compilacions ‘Max Mix’ dels 80.

Pel que fa als escriptors, el barceloní Eduardo Mendoza, que parlarà amb el cineasta José Luís Cuerda del vessant més humorístic de la seva obra: des de la trilogia de l’anònim detectiu xalupa fins a ‘Sin noticias de Gurb’ i més enllà; Caitlin Moran, una de les columnistes més directes i imprescinibles de la premsa britànica i autora del bestseller feminista ‘Cómo ser mujer’ (2012), que xerrarà amb la periodista Marta Salicrú (Time Out Barcelona); Richard Price (‘The Wanderers. Las pandillas del Bronx’, ‘La vida fácil’; ‘Clockers’) i Todd Mcewen (‘Boston. Sonata para violin sin cuerdas’, ‘Las cinco máquinas simples’).

Completen la programació, entre d’altres, Llucia Ramis (en una sessió titulada ‘Cosas de casa’ en què també participa la directora de cinema Mar Coll), Xavier Ayén i Jordi Costa (en una sessió titulada ‘Porno’). Els dies 8 i 9 de maig al CCCB.

Productora de Pardals: Sleaford Mods

El mestre Bergman i la seva Productora de Pardals viatgen al cor neuràlgic d’Anglaterra per presantar-nos a aquesta banda anglesa. Si a Mark E. Smith li hagués tocat néixer uns quants anys més tard, no hi ha dubte que The Fall haurien acabat com Sleaford Mods, desvergonyit duo de Nottingham que ha posat en guàrdia al rock britànic amb la seva atropellada i al mateix temps espartana proposta. Els imparables versos de Jason Williamson i unes bases d’electro-punk que semblen dissenyades per uns Suicide passats de voltes és tot el que necessita aquesta banda britànica nascuda com una bomba incendiària llençada contra el brit-pop. Les seves lletres, carregades de dards enverinats, escopinades d’àcid i insults a l’engròs, no deixen espai per cap dubte, tot i que és la barreja, la col·lisió entre el rap abonyegat de Williamson i els ritmes a cops de martell d’Andrew Feam, el que fa d’Sleaford Mods una banda realment única i deliciosament incomòda. Els tindrem al Primavera Sound.