Tag Archives: The Grand Budapest Hotel

Millors pel·lícules del 2014. Nº 5: The Grand Budapest Hotel (Wes Anderson)


5. THE GRAND BUDAPEST HOTEL (WES ANDERSON)

El 5è millor film de l’any per Ville à Dômat és la nova pel·lícula d’un dels millors directors americans actuals i un dels que més fanatisme comporta, Wes Anderson, que amb The Grand Budapest Hotel ha aconseguit la que molt probablement sigui la seva millor obra.

Amb un guió ple de surrealisme i amb un humor exquisit, Anderson ens explica la història de dos empleats d’aquest meravellós hotel que és el Grand Budapest, que es veuen immersos en una trepidant carrera per l’obtenció d’una obra d’art de gran valor, alhora que els diversos aixecaments que van transformar Europa durant la dècada dels anys 30 del segle passat conformen un telo de fons extremadament ric i interessant.

A més, la pel·lícula compta amb un dels millors repartiments actorals de l’any, i només fa falta fer una ullada ràpida al cartell del film per veure’s aclaparat per la quantitat de talent que hi ha.

Un gran hotel per la depressió postoscar

Ara que ja s’han entregat els guardons de l’acadèmia, els Oscars, la temporada de premis que es va iniciar l’any passat ha arribat a la seva fi. Pel camí hem descobert grans films, obres que perduraran durant molt de temps en la nostra memòria, però ara toca centrar-se en aquest nou any, el 2014, que ja ha tingut alguns moments espectaculars pel que fa al cinema i la seva indústria. Així, durant el mes de gener ja vam poder gaudir dels festivals de Sundance (amb Whiplash com a pel·lícula guanyadora) i Rotterdam, i el mes passat es va celebrar a Berlín un dels festivals més importants d’Europa, la 64a edició de la Berlinale.


Durant aquesta edició vam poder veure diferents estils de cinema, en un dels certàmens més eclèctics del món, des del cinema asiàtic, especialment japonès i xinés, que amb tres films era el segon país amb més produccions en competició oficial, fins a obres amb un caràcter més comercial, com Monuments Men, la darrera pel·lícula de George Clooney com a director, o el cinema brasiler de Karim Aïnouz (Madame Sata), amb el film Praia do Futuro. Però en aquest cas, el director i el film que ens ocupen avui és Wes Anderson, i The Grand Budapest Hotel.

El director nord-americà, que amb les seves dues últimes pel·lícules, Fantastic Mr.Fox (2009) i Moonrise Kingdom (2012), ja va aconseguir uns nivells de qualitat extraordinaris, presentava en aquesta edició del festival de Berlín la seva darrera obra, després d’haver passat l’any passat dirigint un parell de curtmetratges. Així, The Grand Budapest Hotel es presentava com un dels principals atractius d’una edició repleta d’obres de qualitat, i Anderson, amb el seu estil surrealista i còmic de sempre, no va fallar.


The Grand Budapest Hotel és una obra important, per ser conscient d’aquest fet només cal fer una ullada ràpida al cartell amb el que es presenta el film. En ell hi apareixen noms com Ralph Fiennes, Saoirse Ronan, Bill Murray, Jude Law, Edward Norton, Willem Dafoe, Tolda Swinton… ens en deixem molts, però els “pocs” noms que hem anotat serveixen perquè a qualsevol amant del cinema se li faci la boca aigua. No és el primer cop que aquest director aconsegueix un repartiment d’aquestes característiques, però sens dubte és el més espectacular que ha dirigit fins ara.

Guanyadora del Gran Premi del Jurat i pel·lícula d’inauguració per a la Berlinale, el film ens narra la història d’un conserge d’un famós hotel d’entreguerres que inicia una amistat amb un dels nous treballadors de l’edifici, i immediatament el converteix en el seu protegit. A partir d’aquest moment, un robatori d’una joia de gran valor, les disputes d’una família per una gran fortuna i els diversos aixecaments que tenen lloc per tota Europa conformaran un teló de fons extraordinari per a un del gran narradors d’històries actuals, Wes Anderson.


El film té previst estrenar-se a la cartellera del nostre país aquest 21 de març, convertint-se en una de les estrenes més importants del mes. De moment les crítiques que ha rebut durant el festival són fantàstiques, amb la sempre destacable presencia dels detractors del cineasta, que degut al seu característic estil, cada nova pel·lícula que fa es rebuda amb desgana per certs sectors de la crítica especialitzada. Qualsevol punt de vista és més que correcte, però des de Ville à Dômat som uns gran fans del treball d’Anderson tan en la direcció com en el guió, i no podem sinó esperar que el dia 21 arribi ja.  Esperem que realment estigui a l’altura, doncs el tràiler no fa més que posar-nos impacients.