Tag Archives: Top 11

Millors pel·lícules del 2014. Nº 1: Ida (Pawel Pawlikowski)


1. IDA (PAWEL PAWLIKOWSKI)


La millor pel·lícula del 2014 per Ville à Dômat és una petita joia del cinema polonès anomenada Ida. La darrera pel·lícula del director Pawel Pawlikowski, un director força ignorat en els seus anteriors treballs, és tota una meravella. Ambientada en la Polònia dels anys 60 del segle passat, el film ens explica la història de l’Anna, una jove novícia a punt de fer els vots que descobreix un turbulent secret sobre el seu passat familiar de l’època de l’ocupació nazi al país.

Amb aquest punt de partida, s’inicia un film amb molt de road movie on religió i família prenen un paper fonamental. Ida és una pel·lícula on allò terrenal es barreja amb allò espiritual, tot en la figura d’una jove noia que durant el poc més de 80 minuts que dura el film és exposada a un món que pràcticament desconeixia. Així, som testimonis del pas que fa la protagonista de l’innocència a la maduresa, de ser una noia a una dona.

Ida de Pawlikowski és una pel·lícula sobre un personatge, també és un film sobre la superació de tot allò mundà, la degustació de les coses terrenals com a pas previ per l’obertura a l’espiritualitat. El film és la història de l’Anna, de com és descobreix a si mateixa, s’apropia de si mateixa i decideix actuar en conseqüència. Ida és una petita meravella que oculta moltes coses. Tota la història està acompanyada d’una fotografia excelsa en blanc i negre, obra de Ryszard Lenczewski i Lukasz Zal, una de les millors de l’any gràcies a la seva personalitat. El guió, co-escrit per Pawlikowski també està, com es pot suposar, a un gran nivell. I les dues actrius protagonistes, l’Agata Kulesza i l’Agata Trzebuchowska, fan una feina excepcional.

Amb una aroma a cinema clàssic i amb un estil inconfusiblement europeu, Pawlikowski ha aconseguit amb el seu cinquè llargmetratge una obra mestra. Ida és el millor film de l’any, ho és per molts motius, però només veient la cinta és pot arribar a apreciar la singularitat de la pel·lícula, i això, a l’igual que passa amb les accions de la dona protagonista, és una decisió personal.

Advertisements

Millors sèries 2014. Nº 1: True Detective (HBO)


1. TRUE DETECTIVE (HBO)


La millor sèrie de l’any 2014 per Ville à Dômat ha estat l’aposta més forta de la cadena nord-americana HBO de l’any passat, True Detective. La creació de Nic Pizzolatto dirigida amb mà ferma per un Cary Joji Fukunaga en plena forma a estat sense cap mena de dubte una de les sèries més brillants de l’any, elogiada per crítica i públic, i és la favorita de l’equip del programa. Durant vuit episodis True Detective ens narra la història d’una parella de detectius de Lousiana, Rust Cohle i Martin Hart, que es veuen obligats a treballar en un cas d’un misteriós assassí en sèrie al llarg de dotze anys.

A diferencia d’altres sèries policíaques presents en la nostra llista de les millor obres de l’any, True Detective desenvolupa al llarg de tota la seva primera temporada un sol cas, permetent als espectadors introduir-se en l’operació que porten a terme els protagonistes de forma molt més profunda. Tot això, unit a un ambient marcat molt fortament per les zones pantanoses de Lousiana, tètric i desesperançador en moltes ocasions, fan de True Detective una de les sèries amb més personalitat dels últims anys. A més, el guió del mateix Pizzolatto està a un gran nivell durant tota la temporada i el magnífic treball d’Adam Arkapaw amb la fotografia conjuntament amb el de Joji Fukunaga ens regalen algunes escenes memorables.


Arribats a aquest punt, la cirereta la posen les interpretacions, en especial les dels dos actors protagonistes. Ens costarà molt trobar un personatge tan magnètic com Rust Cohle (Matthew McConaughey), però a més, Martin Hart, el seu company, aconsegueix una força i una presencia imponents en l’interpretació de Woody Harrelson. Tots dos aconsegueixen la que molt probablement sigui la millor parella en pantalla de l’any, fins i tot incloent-hi el cinema.

True Detective, en definitiva, és la sèrie de l’any, tant en els aspectes tècnics com artístics. La seva atmosfera és pràcticament inigualable, les seves interpretacions immillorables i té un dels millors crèdits d’inici que poguem veure ara mateix a la televisió, en gran part mèrit de The Handsome Family i el seu tema “Far From Any Road”. El número 1 de Ville à Dômat és senzillament imprescindible.

Millors pel·lícules del 2014. Nº 2: Boyhood (Richard Linklater)


2. BOYHOOD (RICHARD LINKLATER)


El segon millor film del 2014 per Ville à Dômat és molt probablement una de les pel·lícules sobre les que més s’ha parlat durant l’any passat, Boyhood de Richard Linklater. Tot i que en un principi la nova cinta de Linklater va cridar l’atenció pel fet d’haver estat rodada al llarg de 12 anys, del 2002 al 2013, ben aviat Boyhood es va convertir per mèrits propis en una de les pel·lícules favorites de la crítica d’aquest 2014. i és molt probable que acabi la temporada de premis ja encetada com a màxima guanyadora.

Boyhood ens explica doncs, la història de Mason (Ellan Coltrane) des dels sis anys fins dotze anys després. Una mica més d’una dècada poblada canvis en la seva vida: mudances, bodes, diferents escoles, amics, primers amors i desamors… La cinta és un viatge íntim en la vida d’un noi jove que veu com tot al seu voltant va canviant a mesura que creix, i veiem com intenta adaptar-se a cada moment. Una pel·lícual única d’un director imprescindible.


Millors sèries 2014. Nº 2: Fargo (FX)


2. FARGO (FX)

El cert és que Fargo no ho va tenir gens fàcil en un primer moment. La idea de portar a la petita pantalla el mític film del germans Coen va enfurismar a molts dels seus fans en un primer moment, però a mesura que s’anaven coneixent més detalls d’aquesta creació de Noah Hawley l’opinió del públic va anar canviant. Fargo ha resultat ser un espectacle digne de ser revisitat en múltiples ocasions. En tan sols 10 episodis passen moltes, moltes coses. És una sèrie de la que és difícil desenganxar-se, no tan sols pel guió, que a l’igual que el film dels germans Coen està ple d’humor negre, sinó també pels actors, tots ells extraordinaris. Però si hi ha un motiu especial pel que Fargo sigui especialment recomanable, aquest és Billy Bob Thornton, que amb la seva interpretació d’un assassí tranquil i irònic resulta completament magnètic.

Millors discs 2014. Nº 2; Lykke Li "I Never Learn"


2. LYKKE LI “I Never Learn”

Les desil·lusions amoroses acostumen a fer relluir el cantó més poètic dels artistes. Una Lykke Li enfonsada anímicament per la ruptura d’una relació amorosa trobà l’aixopluc en la música. Never Learn és la bella catarsi de la sueca que ens deixa un reguitzell de cançons tristes, però també precioses que no donen cabuda a la llum. Cançons atemporals per escoltar una i una altra vegada.