Tag Archives: Ty Segall

Best Covers: Ty Segall ‘I’m a man’

It’s a covers LP deliciously titled Fudge Sandwich, and it’s due to hit shelves on October 26th through In the Red. On Fudge Sandwich, the garage rocker sinks his teeth into 11 “songs he loves. As a first taste of this album, Segall has served up his rendition of “I’m a Man”, the 1967 hit from Steve Winwood’s The Spencer Davis Group (a 1970 version by Chicago also was a success on the charts). Here, Segall infuses the blues rock original with a heavy dose of fuzzy feedback.

 

Best Covers: Ty Segall ‘Everyone’s A Winner’

Prolific US garage rocker Ty Segall has been dropping singles like no tomorrow, and has now provided the method to his madness with the release of an album collecting those tracks titled Freedom’s Goblin. He’s also shared another fresh tune, this time around it’s a fuzzed out and catchy rendition of Hot Chocolate’s seventies disco/soul classic ‘Everyone’s A Winner.’

Primavera als Clubs #Diumenge

L’habitual jornada final del Primavera als Clubs serveix per tancar un any més de Primavera Sound amb directes a l’Apolo i la [2]. Per la sala gran passaran la banda australiana The Avalanches, que va meravellar el món l’any 2000 amb ‘Since I feft you’; el garage esbojarrat i hiperactiu del californià Ty Segall; el pop afilat i la distorsió dels barcelonins Univers; el duo de Xàtiva Siberian Wolves i la seva barreja de rock incendiari i psicodèlia i una sessió del nord-americà Dave P., on hi cabrà des del techno a house passant per la bass music o el pop sintetitzat.

Showcase del segell barceloní Boston Pizza per tancar el Primavera als Clubs a la [2] amb els directes dels barcelonins Cadena, que parteixen de la millor tradició punk i hardcore de la capital catalana per fer-la miques entre sacsejades industrials, ganivetades de noise i injeccions de rock agressiu i visceral; el so vaporós del quartet de Barcelona Wind Atlas i la seva mescla d’ambient, folk, dream pop, slowcore i shoegaze i +++, l’esotèric duet format per Marc O’Callaghan i Víctor Dvnkel.

Primavera Sound 2016 #Saturday

El Primavera Sound tanca edició amb una jornada final al Fòrum que es preveu històrica entre d’altres coses per la actuació de Brian Wilson, cervell, cor i motor dels Beach Boys, que coincidint amb el 50è aniversari de la seva publicació recupera en directe un dels àlbums que van canviar la història del pop, ‘Pet Sounds’ (1966). Veurem també els directes de la britànica PJ Harvey, que torna a la càrrega amb nou disc, ‘The hope six demolition project’ (2016), una nova mostra d’una de les carreres més impecables i ingovernables que ha donat el rock en les últimes dècades; els islandesos Sigur Rós, que surten de nou a la carretera per provar en directe noves cançons podrien incloure el seu proper treball, que ha de succeir a ‘Kveikur’ (2013); el hip hoper de Nova York Pusha T, que apadrinat per Kanye West, qui va produïr bona part del seu debut es consolida ara amb ‘King Push – Darkest Before Dawn: The Prelude’ (2015); el retorn de Drive Like Jehu, padrins de l’emocore, una de les veus més irades del hardcore i una de les influències més esteses en el punk del segle XXI; el rei de l’underground nord-americà, l’hiperactiu Ty Segall; Moderat, el retorn de l’aventura comuna entre Modeselektor i Apparat, una unió que barreja techno trotant, bass music i pop sofisticat; la inclassificable joia synth-pop del duo de Brooklyn Chairlift; el noise garatger de l’espigat Bradford Cox i els seus Deerhunter; la californiana Julia Holter, que s’ha confirmat com a veu fonamental de la cançó contemporània; el crooner contemporani Richard Hawley o el retorn del pop radiant dels neozelandesos The Chills.

La representació estatal i catalana de l’última joranda està liderada pel referent capital del nou pop català, Manel, que presenten el seu quart disc, ‘Jo competeixo’ (2016); la revolució de PXXR GVNG, polèmics reis del trap estatal; el mític trio Los Chichos, caps visible de la rumba flamenca; el punk-pop urgent i irresistible del trio barceloní The Saurs; la vigatana Joana Serrat i el seu folk i americana o el folk-pop-rock lluminós i de tall clàssic dels granadins Pájaro Jack.

Les cicatrius experimentals de Suuns

Camarada de Ty Segall i antic company d’armes de Mark E. Smith a The Fall, Tim Presley, la viva encarnació de la cara més al·lucinada, lisèrgica i nua de la psicodèlia californiana es presenta a l’Apolo al capdavant de Whit Fence. L’acompanyen l’experimentació ascendent dels canadencs Suuns, que van sorprendre l’any passat amb un treball d’electrònica i rock industrial violent i cru, ‘Suuns + Jerusalem In My Heart’ (2015) i la psicodèlia abstracta del polonès Stara Rzeka, que donarà pas a un final de nit explosiu amb Optimo DJs, escocesos malabaristes de la mescla i autèntics paladins de l’eclecticisme electrònic. Avui dins del Primavera als Clubs a la sala Apolo.

Ty Segall, l’esperança del rock

Ty Segall, el geni del garatge més sorollós i accelerat és incapaç d’estar-se quiet i, després d’acomiadar 2012 amb tres discos més que notables, va tornar a la càrrega al 2013 amb l’aspre debut de Fuzz i amb l’espèndid “Sleeper”, va tenir la seva esperadíssima continuació el 26 d’agost via Drag City sota el títol de Manipulator.

Després de passar pel Primavera Sound fa uns mesos, s’embarcarà en una llarga gira per sales que li portarà per segona vegada a la península, després de 4 anys de la seva primera visita, i amb una formació d’autèntic luxe que inclourà Mikal Cronin al baix, Charlie Moothart a la guitarra i Emily Rose Epstein a la bateria. Suor, cervesa i felicitat és el que es pot esperar d’aquests esperadíssims concerts, el els quals es troba el d’avui dijous a la Sala Apolo, on tindran de teloners a JC Satan.