Best Covers: Thao & the get down stay down ‘With a girl like you’

The title track off of The Feeling Kind EP, a five-song effort that contains covers of The Troggs and Yo La Tengo, holds the honor of being the first video to film on the San Francisco’s Bay Bridge- with lead singer Thao Nguyen marching across the newly opened structure.

Best Covers: The Lemonheads “Can’t Forget”

Evan Dando started the Boston fuzz-pop band the Lemonheads in 1986, and they went on to make some serious alt-rock radio hits in the ’90s. They broke up in 1997 and got back together in 2005, but it’s been a long time since we heard anything from the Lemonheads.

The first thing that we get to hear is the Lemonhead’s take on Yo La Tengo’s “Can’t Forget,” a lovely low-key ramble from YLT’s 1990 album Fakebook included in their new covers album ‘Varshons 2’

Ville à Dômat #212: ‘La Belle Musique’

El programa més hedonista del moment torna avui amb una sessió de “belle musique”. Divus Julius Bonasera estrena el més nou de Yo La Tengo, A Place To Bury Strangers, Courtney Barnett, Leon Bridges, The Vaccines, Young Fathers o Embrace. Ens farem ressò dels dos concerts de la setmana: El Petit de Cal Eril i Benjamin Clementine. A més, com ja és habitual, descobrirem a nous artistes com: Yuno, Pizzagir,l Kero Kero Bonito, Cut Worms o The Magic Gang.

A més presentem una de les millors sèries del 2017: The Deuce.

Dilluns 19h a 21h. 100.5FM Ràdio Ciutat Vella.

Ville à Dômat: La Belle Musique

Local Bands: Retirada!

From the ashes of Nordkapp and their powerful post-rock come Retirada!, a project which manages to unite shoegaze and post-rock and give it form through delicate guitars and flowing melodies. After debuting in 2014 with “Inevitable”, the duo formed by Albert and Cuervo have given it all on “Victòria / Derrota”, a record that blends the legacy of Mogwai with that of Yo La Tengo and makes its authors one of the most attractive bands of experimental Catalan rock.

Tibidabo Live Festival

Us imagineu veure a Yo La Tengo mentre doneu voltes a una Noria? Doncs això serà possible a la primera jornada del Tibidabo Live Festival, un nou festival que durant dues nits s’instal·la al veterà parc d’atraccions de la ciutat amb concerts repartits pels diferents espais del parc. El principal reclam de la primera jornada serà el trio de New Jersey Yo La Tengo (22.10 h), format per Ira Kaplan, Georgia Hubley i James McNew, que amb un dels millors directes de l’indie rock dels últims 30 anys, actuarà en un escenari amb vistes panoràmiques a Barcelona i amb nou disc sota el braç, ‘Stuff like that there’ (2015). El cartell de la primera jornada el completen Albert Cavalier (18.30 h), Black Box Red (20.30 h), Niña Coyote Eta Chico Tornado (21.10 h), Pet Fennec (17.30 h), Rafael Berrio (19.10 h) i The Young Wait (19.10 h). També hi haurà una segona jornada, amb Mogwai com a cap de cartell.

Les versions d’il Dottore: Yo La Tengo: “Friday I’m in Love”

Il Dottore ens presenta la versió que els nord-americans Yo La Tengo recentment acaben de publicar de la cançó “Friday I’m in Love” de The Cure. A finals d’agost publicaran el seu nou disc  Stuff Like That There que contindrà; d’una banda, noves gravacions de cançons antigues i, d’una altra, versions d’altres cançons.  Yo La Tengo seran a Barcelona aquest proper setembre per participar en el nou Tibidabo Live Festival.

El Vida del dissabte

Després de gaudir d’un gran divendres aquí en el Vida avui estem preparats després d’haver-nos banyat a la platja pel plat fort del festival: Lana Del Rey. Avui dissabte entre d’altres artistes gaudirem de Hidrogenesse, Paus, Pional, Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró, Copa Lotus, Tom’s Cabin, Núria Graham i The Parrots. A més, Divus Julius Bonasera us recomana els concerts que no us podeu perdre.

LANA DEL REY

És difícil sortir-ne victoriós d’un hype, si darrera teu no s’hi amaga talent. Des d’aquest punt de vista, aquesta jove diva del pop n’ha sortit totalment avantatjada. Darrera la seva cara bonica i la fragilitat de la seva innocència hi ha una dona amb totes les de la llei, que té la capacitat de construir himnes de pop orquestral i èpic amb to glamurós, i un talent realment sorprenent. Se l’acusa d’haver-se aprofitat de l’stablishment del pop, però i què? El que compta en aquestes ocasions és l’actitud del personatge, i en aquest cas concret és a l’alçada de les circumstàncies. Tràgica, melòdica, èpica i idolatrada tanmateix que odiada. El seu nom genera sensacions, i això és el que realment ens interessa de Lana del Rey. Ens vam enamorar d’ella gràcies al seu primer single, “Video Games”; la sensació de deja-vú que ens produeix a l’escoltar-lo novament ens trasllada al mig de la natura en una fresca nit d’estiu amb el cel ple d’estrelles. Hem trobat el millor escenari per aquesta escena, i per això hem decidit portar-vos-la. Des d’aquell primer single, Lana del Rey no ha parat de facturar cançons atractives, misterioses i emocionalment intenses. Aquesta diva del pop mundial presentarà per primer cop a la península el seu nou treball, “Ultraviolence”.

YO LA TENGO

La seva humilitat és el que els impulsa cap al capdamunt dels noms més destacats de l’escena alternativa. Són una peça clau en la història de la música, i han fet honor a la paraula indie fins i tot abans que esdevingués un mot caduc. Versàtils, intensos, sorollosos, estridents, poètics, populars, alternatius i fins i tot soul. Yo La Tengo són capaços de reinventar-se constantment sense perdre la personalitat ni la qualitat de cadascuna de les seves composicions. En directe són un autèntic espectacle: la delicadesa amb la que Ira Kaplan agafa la guitarra recorda suavitat amb la que un enamorat abraça a la seva promesa; tanmateix, la intensitat que en deriva són capes de distorsió que es barregen amb la melodia i la suavitat vocal de la inconfusible veu de Georgia Hubley. Canvien de registre constantment sense que això ens importi en absolut, igual que en directe quan es s’intercanvien els rols com a músics però l’essència és manté.

Arribaran al Vida amb les cançons de “Fade” (Matador, 2013) i una biografia editada per l’editorial catalana, Libros del Ruido.

AUSTRA

Austra és l’aposta internacional per a la primera edició del Vida. Provenen de Canadà i el seu estil es troba a mig camí entre el pop i la electrònica teixida amb una sèrie d’elements molt característics. D’entrada la textura balearic beat de les seves composicions que beuen del dream-pop sintètic a mig camí entre la new wave i altres estils més foscos; dives del pop i amb una textura èpica i melancòlica, ens posaran els pèls de punta quan la seva actuació, ben entrada la nit, ens endinsi cap a un horitzó d’hedonisme juvenil i el plaer d’una nit d’estiu. L’any passat van editar “Olympia”, i cançons com Home tenen una força i un caràcter inconfusible. Les seves cançons han passat per la batedora de productors electrònics de renom que n’han extret autèntiques joies enfocades a la pista de ball. Entre els seus remixers hi trobem noms destacats de l’escena house contemporània com Ital o XXXY.