Finalment ja s’ha publicat l’esperadíssim llarga durada dels Arcade Fire. Després d’una campanya mediàtica sense precedents en el món de la música independent ha vist la llum “Reflektor”, el quart àlbum de la banda canadenca. Vestits amb indumentàries retros, desfilant com capgrossos, envoltats de boles de discoteca la banda convoca un carnaval. Un disc molt esperat i que és tota una declaració d’intencions. Han estat molt valents amb el pas que han donat, d’això no hi ha cap dubte; a molts, potser, no els li agradará. Han abandonat l’èpica que esquitxava els seus anteriors àlbums per abraçar altres estils i sons de la mà dels seu productor James Murphy (LCD Soundsystem). Temes rodons com “Reflektor”, “We exist” o “Afterlife” ens inviten a ballar, altres com “It’s never over” ens connecten amb els anteriors treballs. La crítica, en general, ha rebut possitivament aquest disc i des d’aquí, com a únic retret, potser la duració massa llarga d’algunes cançons. Benviguts a una nova llum!
